Barcelona és un dels ports de major
trànsit del Mediterrani. Referent a
cultura, comerç i esport, rivalitza
no només amb Madrid sinó amb
grans ciutats europees. Hi ha tantes coses
conegudes de la ciutat que és difícil
saber per on començar: el barri gòtic
alberga numerosos monuments històrics,
però potser el que més hi destaca
són els edificis construits durant el “boom” del
modernisme les primeres dècades del
segle XX. Però és que la ciutat
emana creativitat continuament: totes les instal.lacions
dels Jocs Olímpics de 1992 són
encara un referent turístic i l’actual
renovació que es du a terme a nivell
urbanístic la situa al cap de la vanguardia
arquitectònica, fins el punt que hi
ha indicis que aquesta serà la primera
ciutat-museu arquitectònica d’Europa.
Els edificis obra d’Antoni Gaudí,
tots ells patrimoni de la humanitat, són
el plat fort d’aquesta. La inacabada Sagrada Família rep visites constants
de turistes que volen donar fe dels avenços
de la construcció. Aquest és
el monument més visitat de tota Espanya. La
Pedrera o Casa
Milà, amb el
seu apartament tipus completament decorat amb
mobles de l’època en part obra
de Gaudí també, ofreix una exposició permanent
de maquetes i mètodes de construcció de
les obres del famós arquitecte català.
Si tenen la possibilitat d’assistir a
algun dels concerts de càmara que s’organitzen
a la terrassa entre els gran colossos, no deixi
d’anar-hi. A la Casa Batlló,
reoberta per la celebració de l’any
Gaudí, es pot visitar la bella sala
del primer pis, el pati darrer i les golfes
o l’àtic.
Per
completar les obres de l’arquitecte
res com un picnic al Parc
Güell,
una curisa construcció híbrid
entre parc i mausuleu, encarregada per Eusebi
Güell. La idea original era crear una
mena de ciutat jardí per ser habitada
pel propietari i la seva família. Actualment
a la casa familiar hi ha una exposició on
es poden veure alguns mobles de l’època.
I finalment la Colònia Güell,
tot un poblat dissenyat per Gaudí pels
obrers de la fàbrica tèxtil del
senyor Güell; el conjunt compta amb església,
vivendes i la fàbrica, i està a
les rodalies de Barcelona, raó per
la qual només els molt interessats la
visiten.
El segon plat de l’arquitectura modernista
són els edificis de Domènech
i Montaner. El primer és el Palau
de la Música construit el 1905
i restaurat recentment. El segon és
l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu,
localitzat al final de l’Avinguda Gaudí que
té el seu inici a la Sagrada Família
i declarat patrimoni de la humanitat per la
UNESCO ja que és l’hospital més
antic d’Europa i els seus pavellons modernistes
són increïbles. El Palau de la
Música té visites guiades pels
qui estiguin interessats en l’edifici
i en la història de la sala de concerts.
Si pots no deixis passar l’oportunitat
d’acudir a alguna actuació.
Per
finalitzar aquesta exposició d’arquitectura
en aquesta mena de museu-ciutat, Barcelona
continuament convoca concursos que són
adjudicats a arquitectes de renom mudial. L’escultura
de Frank Gehry al Port Olímpic, l’edifici
d’oficines d’AGBAR obra de Jean
Nouvell amb el seu joc de llums a la Plaça
de les Glòries, l’edifici del
Fòrum de les Cultures 2004 obra de Herzog & de
Meuron, el Museu d’Art Modern MACBA obra
de Richard Meier, la torre de comunicacions
de Collserola obra de Norman Foster, el Palau
Sant Jordi d’Arata Isozaki i finalment
el mític Pavelló de Barcelona,
construit per Mies van der Rohe per a l’Exposició Universal
de 1929. En un futur hi podrem veure també el
projecte de la plaça de les glòries
de Zaha Hadid i l’ampliació del
recinte firal de Toyo Ito.
També els arquitectes espanyols hi
exposen les seves obres. Rafael Moneo amb el
seu Auditori i el famós edifici de l?illa
Diagonal. Ricardo Bofill ha projectat el teatre
nacional, Santiago Calatrava va dissenyar l’antena
de telecomunicacions del recinte olímpic
de Montjuïc, i la més recent obra és
l’Hotel Diagonal Princesa d’Óscar
Tusquets, i el Nou Mercat de Santa Caterina
projectat per Miralles i realitzat pel buffet
d’arquitectes d’ell i la seva dona.
Parlante
de museus, aquesta ciutat és
també una delícia pels amants
de l’art: Dalí, Picasso, Ramon
Casas, Touluse Lautrec, Miró, Torres
García, Tàpies.... tots ells
van passejar pels seus carrers i en van plasmar
la història en els seus quadres.
Entre els museus de col.lecció permanent
més importants podriem mencionar el MNAC,
una recopilació de frescos romànics
i tresors gòtics i renaixentistes de
moltes petites esglésies de tot Espanya
que no poden conservar el seu patrimoni i l’han
donat al museu. Continuant per la zona de Montjuïc,
la Fundació Miró té un
fons permanent d’obres de l’artista
i interessantíssimes exposicions temporals
d’arquitectura. Dins del barri gòtic,
el Museu Picasso amb la col.lecció més
gran d’obres de l’artista cubista
pertanyents als seu període blau i les
primeres obres, i el Museu de Història
de la Ciutat, amb una posada en escena
estupenda de les restes romanes de Barcelona.
Finalment la Fundació Antoni
Tàpies, amb la més gran
col.lecció d’obres del famós
pintor i escultor, continguts en un edifici
al carrer Aragó obra de Domènech
i Montaner.
Entre les sales que mostren exposicions de
caràcter temporal i d’alta qualitat,
a les Rambles hi ha el Palau de la
Virreina, amb exposicions d’art
modern, disseny, tèxtils i fotografia.
Les exposicions més curioses, moltes
vegades relacionades a l’art i la literatura,
són sens dubte les que organitza el CCCB,
i ben a prop les del modern edifici del MACBA.
El CaixaForum té també exposicions
molt interessants que es monten mitjançant
acords amb delegacions culturals o museus d’altres
ciutats i a més és gratuit.
És tan difícil decidir què visitar...
però el meu consell és que reserveu
un dia per fer un recorreegut peatonal, on
ens limitarem a fer una inspecció ocular
de les meravelles de la ciutat. El nostre recorregut
comença per l’encreuament de la Diagonal amb
el Passeig de Gràcia.
Els ulls s’hauran de repartir entre els
aparadors de les tendes del Passeig de Gràcia
i l’illa de la discòrdia, plena
d’edificis modernistes preciosos en el
mateix passeig. Un cop a Plaça Catalunya,
camineu per Portal de l’Àngel fins
la Catedral de Barcelona, un bell monument
que pertany al gòtic flamíger
construit el segle XIX. Cap a la dreta hi ha
el Carrer del Bisbe, decorat amb un pont que
comunicava l’antic palau de l’arquebisbe
amb la Catedral, que ens condueix fins a la
Plaça Sant Jaume on hi ha els palaus
de la Generalitat i l’Ajuntament, cara
a cara. Si agafem el segon carrer que surt
de la plaça a l’esquerra, ens
dirigim al barri del Born.
Aquest barri era l’antiga ciutat feudal
i com veureu cada carrer té el nom d’un
gremi de treballadors, que ocupava els edificis
de cadascun. Si agafem el carrer Princesa i
d’allí Montcada, ens trobem amb
el primer carrer de la ciutat que va ser adoquinat.
Són d’admirar els grandiosos palaus
que habitava la reialesa de la ciutat comtal
en temps passats. Alguns d’aquests alberguen
actualment museus i galeries de gran importància,
com el Museu Picasso al carrer Montcada. Seguint
per aquest carrer, arribarem al Passeig del
Born on no podem deixar de visitar el mercat
i l’Església de Santa
Maria del Mar, la més estimada
de la ciutat, d’extraodinària
acústica que la converteix amb constant
seu de concerts i recitals. Les seves llargues
i esveltes columnes d’estil gòtic
pur inpiren un ambient de pau. La construcció va
tardar només 55 anys en ser acabada,
rècord en aquella època que permet
la puresa d’estil.
D’aquí continuarem baixant fins
arribar a l’entrada principal del Parc
de la Ciutadella, on els amants de la natura
poden visitar el Museu de Zoologia. Preneu-vos
un petit descans dins d’aquest espai
verd construit el 1888. Els amants dels tren
haurein de fer una ullada després a
la propera Estació de França
i després anar directes al passeig de
la Barceloneta per la costa.
Recomano fer una paradeta a la cafeteria del
Museu de Història de la Ciutat, que
està a l’última planta
i ens permet unes vistes boníssimes
del port.
Cal caminar cap a l’est fins arribar
al Port Olímpic. Aquí es
pot descansar mentre es pren un aperitiu mirant
el mar i les boniques embarcacions del port.
Lamentablement no podrem pujar en cap i haurem
de tornar caminant fins el Moll de la Fusta
on trobem el conegut Maremagnum, l’únic
centre comercial de Barcelona que no tanca
els diumenges. Hi ha tendes, restaurants i
l’Aquari, a més de cinemes i fins
un cine IMAX. Un cop descansats, ens dirigim
a l’estàtua de Colom, al capdavall
de les Rambles.
Animades a totes hores, aquestes dues avingudes
contínues són dels carrers més
famosos de tot Espanya. Caminar pel seu passeig
central rodejat d’arbres, botigues de
flors, mims i algunes terrasses és deliciós.
Mentre puja no oblidi accedir a la Plaça
Reial a mà dreta i prengui un cafè en
una terrassa a l’estiu o gaudeixi d’un
lleuger dinar o un aperitiu. Faci un recorregut
pel carrer Ferran, aquesta vegada per l’altra
banda, i torni a les Rambles. Pugi més
sense deixar d’aturar-se al Mercat de
la Boqueria, el més
esplèndir i bonic del país, on
es pot comprar tota mena de productes frescos
i de luxe de l’alimentació mundial,
i fins i tot insectes. També hi ha menjars
preparats i embotits de primera.
Una mica més avall hem passat el Teatre
del Liceu, un dels escenaris més
prestigiosos del cant líric de tot
Europa durant uns anys. Continuï caminant
fins la Plaça Catalunya i sopa en
un dels més de 3000 restaurants de
la ciutat, bressol de la cuina creativa d’autor.
Després de sopar estareu cansats,
però no podeu anar a dormir sense
probar el millor de la nit barcelonina. Agafeu
un taxi o camineu fins el carrer Santaló,
Aribau o el Port Olímpic per anar
de marxa pels ambients més cuidats,
o decanteu-vos pels ambients més moderns,
fashion o de tot una mica pels barris del
Raval i el Born. Qualsevol decisió serà encertada.
|
