Madrid,
a més de ser el centre geogràfic
de la península, és el centre
polític i econòmic del país.La
població d’aquesta ciutat està formada
per gent provinent d’arreu del món.
Com és normal en una gran urbe, s’hi
pot veure i fer de tot, sobretot les activitats
musicals i teatrals tenen molta rellevança
entre els seus ciutadants.
També centre de negocis i de l’activitat
financera, per tant hi ha un gran nombre de
gent que hi acut amb un molt bon estatus i
nivell econòmic, amb alts nivells de
consum. Tot i la vida trasbasada, conseqÑuència
sobretot dels llargs desplaçaments i
el pèssim trànsit, els madrilenys
sempre troben temps per anar als bars i restaurants,
o per anar de tapes.
La
ciutat compta amb una animada vida nocturna
que s’intensifica les nits caluroses
d’estiu, en què el calor insoportable
durant el dia atreu a tothom a sortir a altes
hores de la nit.
Madrid és un lloc per repetir ja que
el repertori de coses a fer i monuments per
veure és molt gran. Comenceu pel Palau
Reial, encarregat per Felip V per substituir
l’alcàsser reial que va cremar
l’any 1734. Va ser la residència
de la família reial fins l’abdicació d’Alfons
XIII l’any 1931. Actualment només
s’utilitza per actes oficials. El complexe
inclou l’Armeria Reial, amb una magnífica
col.lecció d’armes antigues, armadures
ceremonials i una farmàcia.
L’exhuberant decoració de l’interior
reflecteix els gustos dels reis borbons Carles
III i Carles IV. Les parets i sostres de la
sala de Porcellana, encàrrec del primer,
estan recobertes de porcellana verda i blanca,
decorada amb angelets. Les sales de Gasparini,
que prenen el nom del seu dissenyador d’origen
napolità, presenten una decoració luxosa
que inclou retrats realitzats per Goya, tapissos
flamencs i frescos.
El
Palau Reial és el principi d’aquest
passeig que denominarem el “Madrid dels Àustries”.
Aquesta ruta comprèn el casc antic,
de monuments i espais interessants traçats
els segles XVI i XVII, amb carrers estrets
i placetes on abunda el comerç antic.
La
Plaça Mayor és ideal per prendre
un aperitiu contemplant l’entorn, però us
adonareu que és plena de “guiris”.
Us recomano millor anar a la Plaza Santa Ana,
més a prop i més freqüentada
per gent de tota mena. Després us pedeu
relaxar a la Plaça de la Villa, seu
actual de l’Ajuntament, iniciada l’any
1640. També tenim la cAsa de Cisneros,
del segle XVI; la torre de los Lujanes, una
de les poques mostres que es conserven de l’arquitectura
civil del segle XV; l’antiga Casa de
Correus, amb la façana de maó vermell,
i la famosa estàtua de “El Oso
y el Madroño”, símbol de
la ciutat.
La
plaça de la Villa és actualment
més coneguda com Puerta del Sol i hi
ha una multitud de tendes i cafeteries, però també molt
de trànsit i autobusos. Indica l’emplaçament
de l’antiga entrada oriental de la ciutat,
antigament ocupada per un castell i una porta.
La
tercera parada les la Plaza de la Paja, on
hi ha la capella de l’Obispe, de principis
del segle XVI i el Palau dels Vargas, amb una
façana rematada per una arcada. A l’antiga
plaça dels carros s’ssenta la
Capella de San Isidro, patro de la ciutat que
es troba dins un bell edifici barroc del segle
XVII. Caminant per Cava Baja ens trobarem amb
el famós retaurant de tapas y ous estrellats
Casa Lucio, i seguint endavant s’arriba
a la Plaça de la Puerta Cerrada.
L’últim tram de la ruta ens porta
pel Carrer Toledo, amb un curiós comerç antic
i les millors tendes pels viatgers curiosos
on podem aprofitar per visitar El Rastro, un
cèlebre mercat que existeix des de l’Edat
Mitjana i va viure el seu apogeu el segle XIX.
Encara conserva part de l’encant i hi
podem comprar tota mena d’articles: mobles,
roba de segona mà, artesania, mapes,
llibres....
Si
seguim pel carrer aribem a la Plaça
de Santa Cruz, última parada, on s’aixeca
el Palau de Santa Cruz, actual seu del Ministeri
d’Assumptes Exteriors, tot i que havia
estat construit per as ser la presó de
la cort reial entre 1629 i 1634, obra de Juan
Gómez de Mora.
El
segon recorregut que proposem és
l’anomenat “Madrid dels Borbons” i
es tracta d’un passeig pels carrers i
edificis traçats la segona meitat del
segle XVIII, la major part per iniciativa de
Carles III. El punt de partida serà la
mítica Puerta de Alcalá, esculpida
en granit i antiga porta d’entrada de
la ciutat, resulta molt bella sobretot de nit
gràcies a la il.luminació. Aquesta
porta ha estat testimoni de tots els successos
importants per la ciutat.
Al
seu costat hi ha un dels accessos al pulmó vegetal
de Mardid, el tranquil i monumental Parc del
Retiro, amb una herba molt cuidada, arbres,
llac, monuments i zones ajardinades amb flors.
Hi ha molt ambient, sobretot a l’estiu
i els diumenges pel matí. Ocupa 120
hectàrees i va ser en el seu dia Palau
Reial del Buen Retiro, avui desaparegut.
Si
agafem el carrer Alfons XII i després
el carrer Montalbán, passem pel Museu
Nacional de la s Artes Decorativas, fundat
l’any 1912. Des d’aquí i
baixant per Alfons XI, es passa pel Museu de
l’Exèrcit, ubicat en un bell edifici
neoclàssic que va ser antigament Palau
del Retiro. Si girem a la dreta fins el famós
Passeig del Prado, continueu fins la Plaça
Cànovas del Castillo (més coneguda
popularment com Neptuno, ja que hi ha una estàtua
d’aquest deu del trident al centre de
la rotonda) i d’allí al Museu
del Prado.
El
Museu del Prado té la col.lecció més
important de tot el món de pintura espanyola
dels segles XII a XIX, on s’inclouen
obres mestres de Velázquez i Goya. També compta
amb peces d’art estranger, sobretot italianes
i flamenques. L’edifici és d’estil
neoclàssic i va ser dissenyat per Juan
Villanueva l’any 1785 per encàrreg
de Carles III. Actualment l’ampliació corre
a càrreg de l’arquitecte Rafael
Moneo. El museu va obrir les seves portes l’any
1819 per exposar la col.lecció reial
de pintura, escultura i arts decoratives.
La
millor manera de recórrer el Museu
del Prado és accedir per l’Alta
Porta de Goya, al carrer Felip IV, que condueix
a la primera planta. Les obres estan ordenades
per escoles, estant les més antigues
a la planta baixa. La col.lecció de
Velázquez està a la primera planta,
juntament amb les obres espanyoles del segle
XVII.
Res
millor per airajar la ment de tant art que
un petit passeig des de la Glorieta d’Atocha
fins la Plaça de la Cibeles, corresponent
a l’últim tram del recorregut.
A la dreta ens trobem amb un dels hotels més
luxosos del país, el famós Ritz
de Madrid, al que val la pena entrar per admirar
la seva decoració belle époque.
Al voltant de la deessa Cibeles trobarem edificis
importants com el Banco de España, que
ocupa tres façanes de la plaça;
el Palau de Linares, dels segle XIX i que avui
alberga la Casa d’Amèrica; i el
Palau de Telecomunicacions.
El
tercer recorregut que proposem és
el de la ciutat moderna, visitant alguns dels
edificis més recents i emblemàtics
de Madrid. L’inici és el Museu
Thyssen – Bornemisza, ubicat al Passeig
del Prado. De gran tamany, hi trobem la col.lecció de
la família mecenes del mateix nom, amb
moltes obres de l’escola d’art
flamenca i holandesa, a més d’altres
d’art contemporani d’artistes tan
importants com Picasso i Hopper.
Continuarem
pel Passeig del Prado fins la Glorieta d’Atocha i podem aprofitar per
fer una visita a l’estació de
trens, que ha tingut una restauració recent,
obra de Rafael Moneo. A l’interior hi
ha un entorn vegetal digne de veure. Just davant,
el Museu Naconal i Centre D’Art Reina
Sofia, a l’antic edifici de l’Hospital
General de Madrid que data del segle XVIII.
Recorre l’art a partir del segle XVIII
i molt recentment s’ha inaugurat una
ampliació que permet que encara s’hi
allotgin més pintures i escultures modernes.
Picasso, Dalí, Miró, Chillida....
tots ells hi tenen cabuda.
L’estrella de la col.lecció és
però sens dubte el Gernika de Picasso,
una pintura que protesta contra la incursió militar
durant la Guerra Civil, centrant-se en l’exemple
del poble vasc de Gernika que va ser bombardejat.
La
ruta final de tot el recorregut és
una caminada per la Gran Via. A ambdós
costats d’ella hi ha cines, teatres,
restaurants, bars, tendes turístiques
i edificis d’interès arquitectònic.
A l’extrem d’Alcalà destaquen
l’edifici Metrópolis d’inspiració francesa,
i l’edifici La Estrella, d’estil
eclèctic. Als voltants del carrer Callao
i la plaça, s’eleven varis edificis
art déco, entre els quals hi ha un cinema
i la sala Capitol de 1930.
Per
veure arquitectura actual el millor és
la Castellana, on destaquen sobretot les Torres
Kio, dos edificis que simulant una porta s’inclinen
en un arc perillós però perfectament
calculat.
|
