La
capital de Finlàndia, inloent la
zona metropolitana, té un mig milió d’habitants,
sent la zona més densament poblada del
país. Comprèn les ciutats de
Helsinki, Espoo, Vantaa i Kauniainen. Tan sols
la meitat de la zona metropolitana està urbanitzada,
la reta són parcs, boscos, litoral i
llacs. LA capital rep el mot de “ciutat
Blanca del Nord” degut als seus edificis
neoclàssics blancs, encarregada pels
governants russos durant el segle XIX.
El
centre de la ciutat està format
per l’empedrada Plaça del Mercat,
on els finlandesos dediquen els dies d’estiu
a prendre al sol, menjar maduixes i gelat,
conversar tot prenent un cafè o simplement
aprofitar el millor del curt temps estival.
Els artesans també ocupen la plaça
amb les seves tendes d’articles elaborats
a ma, peix, fruita i verdura. L’indret
està rodejat de bells edificis com l’Ajuntament
o l’Antic Mercat.
Des
d’aquí podem anar a l’oest
cap el parc Esplandi, on la gent del país
es reuneix per passejar per les seves àmplies
avingudes. A l’extrem est del parc trobem
el bornze nu Havis Amanda de Ville Vallgren.
Tot i que no se sap qui va ser la model, aquesta
cèlebre figura s’ha convertit
en símbol de la ciutat.
Hi
ha dues catedrals, una de fe ortodoxa i la’altra luterana. La Cetedral d’Uspenski,
construida el 1868, amb la seva bonica façana
de maons vermells fosc és de religió ortodoxa
russa i proporciona un emblemàtic toc
de color al blanc que domina el centre històric.
Les cobertes de coure verd i les seves cúpules
de bulb daurades fan que sobresurti dins del
perfil urbà. Molt al contrari, la Catedral
d’Helsinki brilla dins la blancor amb
les seves cinc cúpules, un altre dels
símbols de la ciutat. L’edifici
s’aixeca sobre una escalinata d’orientació meridional
aprofitada pels finlandesos per prendre el
sol a l’estiu.
A
molt lloc es pot admirar el patrimoni artístic
i cultural d’Helsinki ja que hi ha mansions
i esglésies arreu, que revelen un passat
ric en arquitectura i escultura. L’Estació Central
de trens i el Finlandia Hall són dos
exemples d’aquest passat cultural. També destaquen
els nous edificis d’arquitectes finlandesos
contemporanis, entre els que destaca l’edifici
Dipoli de la Universitat de Tecnologia a Otamieni,
considerat una obra mestra del segle XX. L’església
Temppeliaukio, de coure, cristall i roca, i
el futurista Centre Kiasma.
Però la ciutat no és només
arquitectura, també té col.leccions
importants d’art local i internacional.
El Museu Kiasma d’Art Contemporani està dins
un edifici de metall i vidre obra de Stephen
Holl, que alberga una col.lecció d’art
posterior al 1960.
Al
Museu Nacional es poden apreciar una varietat
de peces, mitjans i exposicions, que il.lustren
la hist`roa de Finlàndia des de la prehistòria
fins l’actualitat. EL meravellós
vitrall d’Akseli Gallen-Kallela, al vestíbul
de l’entrada, narra la història
del país, il.lustrant el poema èpic
finlandès Kalevala.
Passejar
per Helsinki és la millor
manera de descobrir la cultura finlandesa,
híbrid entre la russa i l’europea.
El Parc Sibelius, dedicat al gran compositor, és
un dels passejos recomenats. També es
pot anar d’excursió a l’Illa
Fortalesa de Suomenlinna.
Els
suecs construiren aquesta fortalesa entre
1748 i 1772 i continua sent la mahor fortalesa
marítima de tot Escandinàvia,
inclús va ser decretada patrimoni de
la humanitat per la UNESCO. Va ser projectada
per defensar la costa finlandesa dels atacs.
La seguretat de la zona va permetre la prosperitat
d’Helsinki. La defensa ocupa un grup
de sis illes i alberga uns 200 edificis, majoritariament
del segle XVIII. Aquestes illes són
considerades el major atractiu turístic
i és per això que reben més
de 700.000 visitants a l’any. S’hi
pot aprofitar el dia visitant el seu atractiu
natural, però també aprofitant
els seus ports esportius, les àrees
de picnic, les zones de bany o moltes de les
activitats que es poden fer al seu centre lúdic.
Encara
podem fer un buit a la nostra agenda per
visitar la història esportiva de
la ciutat, ja que s’hi van celebrar els
Jocs Olímpics d’Hivern de 1952.
Es pot visitar la vil.la olímpica i
accedir a l’estadi olímpic, on
podem veure el museu que explica com es va
forjar la llegenda d’Emil Zatopekel,
fondista txec que fins ara ha estat l’únic
i primer a alçar-se en uns mateixos
jocs amb els 5.000 i 10.000 metres, i amb la
marató.
|
