La visita comença a l’extrem
oest de l’Illa de la Cité, a l’Square
du Vert Galant. La plaça és un
bell lloc per quedar-se tranquilament a més
de ser el punt de partida pels viatges a bord
de les vedettes (llanxes motores amb els sostres
de vidre) pel Senna.
Creuant
l’Illa de la Cité, just
al costat del Vert Galant, trobarem el pont
més vell de París, el Pont Neuf
(pont nou) que va ser el primer de la ciutat.
Girarem a l’esquerra un cop creuat el
riu i tornarem a girar a l’esquerra per
baixar fins el carrer Rue Amiral de Coligny.
Ens trobarem enfront de la façana del
Louvre.
El Louvre
L’entrada principal la tenim al Cour
Napoleón, on hi ha la piràmide
de cristall. La millor hora per visitar-lo és
la del dinar, entre les 12:30 i les 14:30.
Els dilluns i dimecres està obert fins
més tard. A la tarda el preu d’entrada és
més barat tot i que ens faltarà tamps
per visitar-lo tranquilament. Per a la majoria,
el gran atractiu és la Mona
Lisa de Leonardo da Vinci.
A
l’oest de l’entrada principal
tenim els Jardins de les Tulleries, als que
arribem a través de l’Arc du Carrousel,
un petit arc del triomf. A la dreta veiem el
carrer Rue de Rivoli que creuarem per arribar
a la Place des Pirámides,
davant de la daurada estàtua de Joana
d’Arc. Continuarem per la Rue des Pirámides
i cap a l’esquerra per la Rue St-Honoré,
arribarem a la Place André Malraux,
amb exhuberants fonts. Al final de l’avinguda
es veu l’edifici de l’Òpera.
Continuarem
fins la Place du Palais Royal, la seu del
Ministeri de Cultura, que no pot ser visitat
però sí es pot accedir
als seus jardins dividits per fileres d’arbres
perfectament alineats.
Tornem
a la Rue St. Honoré fins la
Rue Les Halles, fins arribar al punt d’unió amb
la Rue Rivoli. Seguirem a l’esquerra
pel Boulevard Sebastopol fins agafar a la dreta
la Rue Rambuteau, on per fi veurem el Centre
Pompidou, amb tubs multicolors, que
abarca tot tipus d’activitats culturals
i artístiques. Tornem per on hem vingut
i continuant per Boulevard Sebastopol fins
arribar a Place du Châpelet.
Des
d’aquesta plaça creuarem
elSena pel Pont au Change cap a l’illa
de la Cité. A la dreta veurem el Palais
de Justice, els jutjats d’estil clàssic
construits el segle XIX sobre un edifici medieval
del qual es conserven La Conciergerie i la
Sainte-Chapelle.
Quan
sortim agafem la Rue de Lutèce
davant mateix del Palau de Justícia,
i arribem a la Place Louis-Lépine, on
hi ha el Mercat de les Flors (Marché aux
Fleurs) on es vénen gran varietat de
flors i els diumenges també tot tipus
d’aus. S’obre a diari de 9 a 19
hores.
Notre Dame
Girant
la cantonada sobre la plaça
peatonal Place duParvis (kilòmetre 0
de França) veurem la famosa catedral
de Notre Dame.
L’edifici va començar a ser construit
l’any 1163, les escultures que rodegen
les entrades principals van ser col.locades
el 1240 i deu anys més tard es va acabar
la torre nord. Durant la Revolució Francesa
van ser destruides les estàtues dels
reis d’Israel ja que la gent creia que
representaven la família reial francesa.
Els caps d’aquestes van aparèixer
el 1977 ja que havien estat guardades per algun
monàrquic i van aparèixer a la
càmara cuirassada d’un banc. Avui
les podem contemplar restaurades al museu de
Cluny. Napoleó I va ser coronat a Notre
Dame.
Sota la Place de Parvis està la Crypte
Archéologique, museu arqueològic
que conté restes de les excavacions
que es van fer els anys seixanta, i també podem
veure els ciments de la muralla gal.loromana
del segle III (obert de 10 a 18:30 hores,
tanca a les 17:30 a l’hivern i és
d’entrada de pagament). Podem passejar
fins la part posterior de la catedral, a
l’Square Jean XXIII, situat entre el
riu i l’edifici. Des d’aquí tenim
una vista impressionant de la part oriental
de la catredral, rodejada d’arbotants
i rematada per l’agulla. Sembla que
floti sobre el Sena.
Rive
Gauche
Després d’aquest passeig, si
encara hi ha ganes de passejar cal anar a la
Rive Gauche. Aquest barri va ser la zona bohèmia
de Paris. Acualment el barri llatí és
el centre de la zona, amb un ambient intel.lectual
molt freqüentat pels estudiants de la
Sorbona.
Podem
passejar per la zona on abunden cafeteries,
restaurants i tendes d’art i de roba.
Un bon punt de partida per fer un recorregut és
la Place St. Michel (linea 10 del Metro, parada
St. Michel), a on podem arribar caminant perfectament
des de Notre Dame. Un cop a la plaça,
podem endinsar-nos pel carrer peatonal St.André des
Arts, que surt de la cantonada sudest de la
plaça.
Acosta’t
a la Place St. Germain-des-Prés,
on està l’església més
antiga de la ciutat. També a prop de
la Sorbona, una de les universitats més
antigues d’Europa, trobem una altra església
interessant: l’Església de la
Sorbona. Com hem dir abans el millor és
errar pels carrers per veure l’ambient,
sense necessitat de seguir un itinerari prèviament
establert.
De
l’Arc del Triomf a Place
de la Concorde
Un
altrepasseig que recomanem és pel
París grandiós d’avingudes
i luxosos hotels. Començarem aquest
passeig per l’Arc
del Triomf.
Aquest
està a la Plaça Charles
de Gaule, coneguda com l’Étoile.
Es tracta d’una rotonda de trànsit
intens, raó per la qual cal accedir
a l’Arc a través d’un passadís
subterrani. La construcció té 50
metres d’alçada i va ser planificat
per Napoleó. A la dreta si venim des
dels Camps Eliseus, veiem la Marsellaise, escultura
de François Rude. Podem pujar a dalt
de l’Arc pagant entrada, i des d’allà tindrem
una bona perspectiva dels Caps Eliseus amb
la Place de la Concorde al fons i el Luvre
a la llunyania. A mitja alçada de l’arc
hi ha un museu dedicat a la seva història
(horari de 10 a 17:30 hores).
Un
cop vist ens dirigim pels Champs Elisees
cap a Place de la Concorde. L’avinguda
per on hi arribem té 2 kilòmetres
de longitud i va ser construida durant la dècada
de 1660 i originalment va ser projectada com
una continuació dels Jardins de les
Tulleries. És una avinguda plena de
cafeteries, restaurants, tendes i cinemes.
En
el número 127, prop de l’Arc
del Triomf, està l’Oficina de
Turisme de Paris, on podem ampliar informació que
ens falti o interessi concretar.
D’Orsay a Trocadero
Des de la Place de la Concorde,
creuem el Pont de la Concòrdia i ens
trobem al Quai d’Orsay. Davant del pont
tenim el Palais Bourbon, del segle XVIII, seu
del Parlament Francès i tancat al públic.
Des de la seva escalinata tenim una bona vista
de la Plaça de la Concorde i de l’Església
de la Madeleine. Tots els carrers que
rodegen l’edifici estan plens d’embaixades
i ministeris, tots ells edificis del segle
XVIII. Si seguim per aquests carrers arribem
al Pont Alexandre III i cap a la seva esquerra
s’extén l’esplanada de l’Hotel
des Invalides, cap on ens dirigirem.
Com
podrem apreciar, el monumental edifici és
d’estil barroc de finals del segle XVII.
Al pati principal s’hi celebren encara
desfilades i altres cerimònies militars.
També podrem admirar la cúpula
de l’Eglise du Dome, una de les més
impressionants de la capital francesa, i al
seu costat l’Église de St. Louis,
l’original dels Invalides.
A
l’edifici hi trobem el Musée
de la Armée, un dels museus militars
més importants del món, amb una
gran col.lecció d’armes, vehicles,
uniformes, banderes i pintures militars de
totes èpoques. També conté a
la cinquena planta una col.lecció de
maquetes de ciutats franceses amb fortificacions
dissenyades el segle XVII per Vauban, un enginyer
militar que treballava per Lluís XIV.
La més impressionant és la maqueta
d’Strasbourg, que ocupa tot una sala.
Després de la visita creuarem a la
Place Vauban i seguirem per l’Avinguda
de Tourville cap a la dreta i després
virarem a l’esquerra a l’Avinguda
de la Motte-Picquet. En uns minuts estarem
davant la Torre Eiffel i a l’esquerra
tenim l’escola Militar, un edifici del
segle XVIII.
El
que s’extén davant nostre és
l’esplanada del Champ de Mars (Camp de
Mart), un accés ideal a la Torre Eiffel,
símbol de París, que a mesura
que ens acostem s’anirà fent gran.
La
Torre Eiffel va ser construida per Gustave
Eiffel amb motiu de l’Exposició Universal
de 1889. A la nit és impressionant la
seva il.luminació. Els ascensors per
pujar-hi són una mica lents, raó per
la qual sempre hi ha llargues cues de gent
esperant. Fins el tercer pis es pot pujar per
les escales. La vista des de dalt, a una alçada
de 304 metres, és d’ocell.
Després de visitar la famosa torre,
creuem el Pont d’Inéa i ens dirigim
a Trocadero, davant el turó trobem el
Palais Chillot, de color sorra, un centre cultural
amb varis museus:
- Museu de l’Home (Musée de
l’Homme). Museu antropològic
- Museu de la Marina
(musée de la
Marine). Col.lecció de maquetes de
vaixells i objectes relacionats amb la història
naval de França.
- Museu dels Monuments
Francesos (Musée
des Monuments Français). Dedicat a
l’arquitectura medieval francesa.
- Museu del Cine
(Musée du Cinema).
La història del cinema des de 1880.
Montmartre
Monmartre és un turó on es troba
la Basílica del Sacré Coeur o
sagrat cor. En temps passats, era plena d’artistes
i avui en dia encara hi podem veure pintors
que ens faran un retrat o vénen les
seves obres inspirades en la ciutat, sobre
tot a la plaça de Tertre de Montmartre.
Pujar
i passejar per la zona suposa un camí de
carrerons empinats i llargues escales.
Començarem a la Place Blanche, on està el
famós Moulin Rouge (línea
2 del metro, estació Blanche), immortalitzat
per Touluse Lautrec als seus cartells i quadres.
Continuarem per la Rue Lepic, on hi ha un dels
mercats amb més coloriu de París
(els dilluns resta tancat), i a rribarem a
la Rue des Abbesses que creuarem per seguir
per la Rue Tholozé, el carrer més
vell de Montmartre que ens condueix fins al
Moulin de la Galette, un dels dos molins de
vent encara de peu. Antigament Montmartre estava
ple de molins que gràcies a l’alçada
del turó aprofitaven el vent, i fins
a finals del segle XIX estava cobert de camps
de blat i sègol.
Tornem
a la Rue des Abbesses, girem a l’esquerra
fins a Place des Abbesses i allà ens
trobem amb un típic exemple de l’estil
pintoresc pel qual es coneix Montmartre. L’entrada
a l’estació de metro (Abbesses,
línea 12) és una de les poques
que queden a la ciutat d’estil Art Nouveau
original. Aquí també trobem l’església
St. Jean, construida el 1904 amb maó vermell.
Seguim pujant el turó fins la Place
Jean Baptiste Clément, on el pintor
italià Modigliani tenia un estudi. Continuarem
per la Rue Norvins paral.lela a la plaça
per la part del darrera, on trobarem molts
bars i tendes pels turistes. Si seguim arribarem
a la Place tu Tertre, des de l’extrem
sud de la qual hi ha una excel.lent panoràmica
de París. A un costat de la plaça
trobem l’església de St. Pierre,
una de les més antigues que data del
segle XII, i darrera seu la Basilique du Sacré Coeur.
La
Basilique du Sacré Coeur reulta
una mica curiosa ja que vista de lluny sembla
un temple islàmic, de grans cúpules,
en comptes d’una església catòlica.
Ja
hem acabat la nostra visita a Montmartre
i podem baixar perl carrer que surt de davant
els jardins del Sacré Coeur, girem a
la dreta pel Boulevard de Rochechouart i continuem
baixant fins la Place de Pigalle.
|
