La
major part de la gent que va a Atenes és
amb l’Acròpolis en ment, però hi
ha moltes més coses a part de les restes
arqueològiques. La ciutat ha sabut mantenir
l’aspecte pintoresc enfrontat a la industrialització i
la urbanització vertiginosa.
L’Acròpolis està oberta
cada dia de 8 del matí a 8:30 de la
tarda, amb entrada de pagament. La paraula
acròpolis significa ciutat alta i tot
i que en trobem a tot el país, només
la d’Atenes mereix ser mencionada amb
majúscules. Quan es va descobrir, s’estaven
excavant unes restes turques en busca d’una
torre construida durant les creuades, i quan
es van trobar els propileus de l’antiga
ciutat tot va ser eclipsat per la nova descoberta.
La decisió de tirar les restes turques
i preservar només els edificis de l’època
de Pericles va ser la més sàbia
que haurien pogut tenir.
La
peça principal del conjunt és
el Partenón, temple consagrat a la deessa
Atena. L’autor de l’obra va ser
Fidias i tot data del segle V a.C. La història
d’aquest edifici és tortuosa:
el primer temple pagà dedicat a Atena
va ser convertit al cristianisme pels romans
durant la conquesta de Bizanci, i l’estàtua
de la deitat va ser destruida per donar lloc
a mosaics a les parets amb motius bíblics.
Posteriorment els membres de la creuada van
rebatejar el temple amb el nom de Nostra Senyora
d’Atenes, convertint-lo en una catedral.
Els otomans la van transformar en una mezquita
més endavant, construint un minaret
al seu costat. El 1687 una explosió va
danyar intensament l’interior, excusa
perfecta per transportar les restes dels relleus
a Londres, on actualment estan. L’aspecte
actual es va recuperar gràcies a cooperacions
internacionals.
El
segon edifici en importància és
l’Erecteion, dedicat a Posidó i
Atena. Tots coneixem la seva imatge de temple
petit de columnes amb forma de dona, anomenades
cariàtides. Les originals estan al Museu
de l’Acròpolis i una a Istambul,
per tant que no siguin danyades per les condicions
atmosfèriques entre d’altres.
La
zona que rodejava l’Acròpolis
era el centre cívic d’Atenes.
Al Teatre de Dionisos, Aristòfanes,
Sófocles i Euripires van representar
les seves millors obres teatrals, i a l’Odeón
d’Herodes s’hi celebra cada estiu
el Festival de Rock d’Atenes. El centre
polític estava al Pnyx, que traduit
significa forn, i a l’Aeròpag,
ambdues als turons a l’oest de l’Acròpolis.
A la primera s’hi reunia l’Assamblea
popular i a l’altra la Cort Suprema.
Finalment
dos punts també importants
dels voltants són el mont Filopapo,
on es va erigir un fortí per controlar
el camí del Pireu, i el turó de
les Nimfes, on antigament s’aixecava
un temple dedicat a aquestes deitats menors
i on actualment hi ha un observatori.
A
l’est de l’Acròpolis
s’extén el barri de Plaka, tradicional
i primigeni. Entre els carrerons descobrirem
una mezquita turca dels temps dels otomans,
restes del Foro de Juli Cèsar, la torre
dels vents, un rellotge d’aigua i pintoresques
cases amb terrases, tot amenitzat per serenates
de bouzouki i festivals d’olors, que
emanen dels restaurants i les seves terrasses.
Al final del carrer principal trobem el Monastiraki,
antic barri turc on actualment s’assenta
un “mercadillo”. Aquest delimita
a l’oest amb l’Antiga Àgora,
seu de la vida cívica.
Les
excavacions a l’Àgora van
començar el 1930, descobrint un conjunt
d’edificis i temples de gran importància.
El més important dels que es conserven és
l’Estoa d’Attalos, amb les seves
arcades cobertes de dues alçades; l’Odeó d’Agripa,
un teatre cobert, i l’Hefesteon, un temple
dedicat a Hefest.
Però a laciutat hi ha múltiples
runes escampades i potser una de les més
importants és el Temple Olímpic
de Zeus, el més gran de tot el país
que supera en tamany i alçada el Partenó.
Les obres es van iniciar el segle VI a.C. durant
el regnat de Pisistratos i no va ser completat
fins 650 anys després. Actualment només
hi ha 15 de les 104 columnes originals que
el formaven. Al costat hi ha l’Arc d’Adriano,
erigit el 131 d.C.
Els
museus són potser els qui més
contribueixen a ensenyar-nos els origen de
la civilització moderna.
EL
Museu de l’Acròpolis, inaugurat
el 1878, dedica la seva exposició a
les peces extretes de la zona, per tal de prevenir-ne
el desgast continu.
El
Museu Arqueològic Nacional, el més
important de la ciutat, reuneix a la seva col.lecció peces
de l’art grec clàssic de diferent
períodes, a més de peces romanes
i turques. La col.lecció és tan
extensa que resulta impossible veure-la en
una sola visita i convé repartir les
sales en varis dies per no saturar-se. Hi ha
set seccions principals: art neolític,
art micènic, escultura geomètrica
i arcaica, escultura romana i helenística,
col.leccionsd e ceràmiques i els frescos
de Thira.
El
Museu Benáki té una excepcional
col.lecció d’artesania grega:
joies, vestits regionals i objectes històrics
que faten des del neolític al segle
XX.
El
Museu d’Art Ciclàdic és
el més important en el seu estil i la
seva col.lecció de figuretes n’és
la més important del món. Es
pot dividir en tres distribuides, cadascuna
ocupa una sola planta dce l’edifici:
la d’art ciclàdic, la de l’Antiga
Grècia, i la Col.lecció Charles
Politis d’artprehistòric. També hi
ha exposicions temporals a la tercera planta.
|
