Població: 933.860
Clima: la
zona de la Toscana té un clima molt semblant al nostre
de l’interior, amb hivern mitjà i
estiu molt calurós.
L’antiga capital d’Itàlia
conserva dos enclavaments històrics
dins seu, per una banda el romà al centre,
i el medieval que rodeja a aquest per una altra
banda. El punt d’interès turístic
per excelència i lloc ideal per començar
un recorregut és la Plaça del
Duomo, la més cèntrica de la
ciutat i que recull en el seu interior els
edificis religiosos més importants,
tots ells de marbre policromat amb dibuicos
geomètrics:
- El Baptisteri que data
segons alguns del segle iV-Vi i segons altres
del segles XI-XII. Teulat piramidal al qual
s’accedeix a través de les famoses
portes de bronze que representen escenes
de la vida de Crist, la més important és
la realitzada per Ghiberti. Al seu interior
hi trobem parets decorades amb columnes i
semi-columnes.
- El Campanile va ser començat
l’any 1334 per Gioto i continuat per
Andrea Pisano, per ser concluit finalment
per Francesco Talenti l’any 1359. La
seva alçada és de 87 metres
que poden ser ascendits gràcies als
414 graons que ens permetran gaudir d’una
magnífica panoràmica de la
ciutat.
- El Duomo, també conegut
com Santa Maria del Firoe. Té planta
de creu llatina, coronada per una cúpula
a doble bòvila feta per Brunelleschi.
Va ser finalitzada el 1461 i té una
alçada de 91 metres i un diàmetre
de 45,5 metres. Decorada amb frescos que
representen el Judici Final de Vasari i Zuccari
els anys 1572-1579.
Si
la Plaça del Duomo és coneguda
pels edificis religiosos, la Plaça della
Signoria ho és per contenir l’edifici
civil més conegut de Florència:
el Palau Vecchio o della Signoria, construcció medieval
d’estil gòtic i seu de l’Ajuntament
des de 1872. Va ser construit entre 1299 i
1314 i destaca per una verticalitat accentuada
pels 94 metres de la famosa Torre d’Arnolfo. És
una verdadera delícia passejar pel magnific
pai porticat abans de recórrer les nombroses
sales com la Sala del Cinquecento on trobem
la “Victòria” de Miquel Àngel.
El
Palau degli Uffizi, obra renaixentista realitzada
per Vasari entre 1560 i 1580, és
la seu de la Galeria degli Uffizi, un dels
museus més valorats del món.
El
Palau Pitti està construit amb
pedra rústica i destaca la seva façana
de 205 metres de llarg, i el magnífic
cotile o pati de l’any 1570, obra d’Ammannati.
Residència ducal i part de la nova cort
del Regne d’Itàlia a finals del
segle XIX.
Per
conèixer un autèntic jardí d’estil
italià és necessari passejar
pel Giardino di Boboli, projectat per Tibolo
l’any 1550 i finalitzat el segle VII.
Compta amb una superfície de 45.000
metres quadrats, amb interessants llocs com
la Gruta de Buontalenti de 1588, l’Amfiteatre,
el Viver de Neptú de 1565 i el Jardí del
Cavaller.
Després de relaxar-se es pot visitar
el Museu dell’Opera del Duomo, on contemplar
la bellesa de la “Pietat” de Miquel Àngel
de 1553,resulta extasiant. També hi
ha obres d’escultors florentins entre
els que trobem Donatello i Arnolfo di Cambio.
També obres de l’estil al Museu
Nacional ubicat al Palau de la Potestat, construit
entre 1255 i 1346, i on trobem per exemple “Sant
Jordi” o el “David” de bronze
de Donatello.
L’església de San Lorenzo, edificada
per Brunelleschi el 1446 i acabada per A. Manetti
el 1460, té una façana de pedra
rústica i un interior format per tres
naus i decorada en part per Donatello el 1460.
Magnífica Sagristia (Sagristia Vecchia)
que gràcies a la participació d’aquests
dos grans artistes es va convertir en una peça
exquisita on contemplar el sarcòfag
amb les restes de Giovanni i Piero de Médicis,
mecenes de l’art en la seva època.
També és única la sagristia
Nuova de Miquel Àngel de l’any
1524, situada a la Capella del Príncep,
de forma octogonal culminada per una cúpula
i amb un interior recobert de marbre i altres
materials que a més conté els “Sepolcri
Medici”, una altra obra culminant de
Miquel Àngel dels anys 1524-1533. Una
altra obra genial de Brunelleschi és
l’Hospital dels Inocents, de 1426.
No
es pot abandonar Floència sense
visitar l’Acadèmia de Belles Arts,
on trobem belles talles de Miquel Àngel
entre les quals destaca l’inigualable
David, esculpida entre 1501 i 1504, i també hi
ha les escultures de “Els esclaus inacabats”,
de les obres més enigmàtiques
del gran artista.
Una
de les millors vistes de la ciutat s’aprecia
des del Piazzale Michelangelo amb obres de
bronze de l’artista, i recomanem arribar-hi
a través d’un entorn agradable
i natural des del Viale dei Colli.
|
