No deixis de visitar...

El Coliseo Els Foros Las Piazzas Las Esglesias del Barroc Romà. La Fontana de Trevi

Població: 3.700.424 habitants

Clima: ciutat molt humida, per tant la sensació tèrmica és intensa tant a l’estiu com a l’hivern. Recomanem viatjar amb roba còmoda a l’estiu i portar sempre aigua damunt per refrescar-se i beure ja que no hi ha gaires fonts d’aigua potable.

Fundada segons la mitologia per Ròmul, un dels bessons amamantats per una lloba que es convertí a la seva mort en el déu protector preferit pels romans. Si es comença un recorregut pel centre de la ciutat, aleshores el punt d’inici ha de ser la Plaça Venècia, on trobem el Palau Venècia que va ser seu del govern feixista.

Des d’allà tirar cap a la Plaça Sant Marcos, on s’aixeca la Basílica de Sant Marcos, dedicada al sant patró del que se suposa va escriure un evangeli assegut a la falda del Capitoli. També està dedicada al que fou Papa amb el mateix nom l’any 336. D’aquesta mateixa data són els ciments de la construcció. Les relíquies del Papa reposen sota l’Altar Major, al costat de les dels Sants Abdón i Senén.

Després de visitar la Basílica es pot accedir al monument dedicat al rei Víctor II, Victoriano, conegut com la “tarta nupcial” entre els romans. Gegantesca mole de marbre blanc de Brescica que s’assembla efectivament molt a un pastís de noces. Obra de Giuseppe Sacconi per evocar la unificació d’Itàlia, inaugurada el 1911. Des d’allà s’accedeix a un dels set turons de Roma, Campidoglio, el més famós de tots, seu del govern i santuari de l’antiga Roma. És on s’ubicava el Temple de Júpiter, lloc on el Senat celebrava cada any la primera sessió.

Si bé el Palau Senatori és encara la seu oficial de la municipalitat, el Capitoli va deixar de ser centre polític de la ciutat per donar pas a una zona de museus. S’hi accedeix a través de la meravellosa cordonada de Miquel Àngel, una pendent poc pronunciada amb dos grups de Dioscurs que va ser dissenyada per ell per tal que l’Emperador Carles V tingués una entrada triomfal a Roma l’any 1536. Si vol seguir gaudint de l’incomparable Miquel Àngel, admiri l’equilibri de la Plaça del Campidoglio amb les façanes i paviments obra seva. Allà hi trobem antics relleus procedents del Temple d’Adriano. El Museu Capitolino té una bona mostra d’escultura clàssica i una gran pinacoteca.

Via dels Foros Imperials

A trevés seu s’accedeix a les restes de construccions que es van edificar al voltant del Foro romà, antic centre polític, religiós i comercial de l’Antiga Roma. Destaca el Coliseum, també conegut com Amfiteatre de Flavio, inaugurat l’any 80 tot i que la seva construcció va començar l’any 72 a.C. Al mur exterior hi podem apreciar columnes jòniques, corínties i dòriques, i l’interior ha presenciat innumerables combats de gladiadors i feres. Té una alçada de 57 metres i capacitat de 50.000 persones.

L’Arc de Constantí de l’any 315 resulta imponent per les proporcions enormes dels tres arcs amb estàtues i medallons i les vuit columnes corínties que pertanyen a altres èpoques. Va ser edificat per commemorar la victòria de l’emperador sobre Majencio en el pont Milivio. A través d’aquesta via podrem veure les extenses runes del Temple de Venus, construit l’any 135 i projectat majoritàriament per l’emperador Adriano. Dins l’església de Santa Francesca Romana es pot veure un bell mosaic del segle XII de la Mdonna al tron amb els sants.

El Domus Aurea és el lloc on, segons la llegenda, Neró va tocar la lira mentre Roma cremava. S’hi va construir un magnífic palau cobert d’or i el més gran luxe de l’època es trobava a les seves sales, amb manantials d’aigües sulfuroses i aigua corrent calenta i freda. Trajà va manar construir-hi els seus Banys Públics després que el foc destruís la ciutat l’any 104. S’hi aprecien pintures i el vestíbul octogonal i principal.

El Foro d’August es distingeix pel gran mur que el separava del Barri de Suburra. En aquest es poden apreciar les tres columnes del Temple de Mart Venjatiu, a la part oriental del qual estava el Foro Nerva, amb un relleu de Miverva entre dues impressionants columnes corínties. A l’oest del Foro trobem la casa dels Cavallers de Rodas i el Palau dels Cavallers de sant Joan de Jerusalem.

El Foro de Trajà que fou considerat una de les meravelles del món en els seus temps d’esplendor, conserva avui en dia tan sols la Columna de Trajà, que data de l’anu 113 i amb un gran nombre de figures que en cobreixen l’estructura. Les cendres de Trajà i la seva estàtua coronant-ne la punta van ser substituides l’any 1587 per una efígie de Sant Pere.

Un com immersos en aquest ambient, el Foro Romà serà el colofó. Endinsant-se en el que va ser el cor de la vida romana a través del Pòrtic del Déus Tolerants amb les seves dotze columnes.

Plaça del Foro

A trevés de la Sacra Via s’arriba al Temple de Saturn, situat a la part alta d’un podi a un costat de la via, que data de l’any 497 a.C. Allí es guardava el tresor de l’Estat. També distingim la Basílica Júlia on es celebraven grans processos judicials i va ser comenáda l’any 54 a.C. per Juli Cèsar i acabada per August. Reconstruida per Dioclecià l’any 284.

A l’església de Santa Maria la Antigua, del segle VI i formada per tres naus trobem la Font de Juturna, dedicada a aquesta deessa. El Temple de Cèsar, on va ser incinerat després del seu assassinat el 19 de març de l’any 44 i on es celebraren els seus funerals, va ser construit cap el 42 a.C.

El Cementiri Antic compta amb una sèrie de tombes de pou i del fossar dels segles IX a VI a.C. El Temple de Ròmul, amb una cúpula que data del segle IV d.C. és l’edifici de forma circular que conserva la porta original de bronze. La impressionant Basílica de Constantino amb restes dels immensos arcs i sostres; l’Antiquarium Forense, un petit museu amb troballes arqueològiques del Foro, incluint el fris d’Eneas, i per acabar l’Arc de Tito, reconstruit el segle XIX i reproduint-lo a la perfecció.

A continuació res millor que un merescut descans per recuperar forces i així poder ascendir al turó del Palatino, que conté els records més antics de Roma. La bellesa d’aquest indret amb restes arqueològiques, la riquesa de la seva flora i les meravelloses visites fan d’aquest un dels més bells llocs de la ciutat, que inspira la proximitat dels déus.

Via El Corso

Segurament un dels llocs que ningú vol perdre’s a Roma és la Fontana de Trevi, situada a la Via del Cordo es sens dubte la font més famosa de la ciutat i part de l’estranger. Tot i el seu gran tamany, esta encaixada en un petit espai en l’encreuament de tres carrers estrets, d’això deriva el nom “tre vie”. L’aigua arriba a través de l’aqüeducte Acua Vergine que sorgeix de roques esculpides enmig de cascades. Cal preparar una moneda per tal de llançar-la a l’aigua i així assegurar-nos que algun dia tornarem a Roma.

Baixant per la Via Condotti es gaudeix d’un bon ambient del centre de la vida romana. Hi trobem la Plaça d’Espanya, de l’època de Sixte V i rodejada de monuments com l’Escalinata de la Trinità dei Monti; la meravellosa Font de la Barcaccia, suposada obra de Pietro Bernini o del seu fill Gian Lorenzo; la Columna de la Immaculada, o el Palau de Propaganda Fide. Després es pot visitar Sant’Andrea delle Fratte, una església barroca amb la segona cúpula més alta de Roma.

No es pot deixar de visitar Gesú, una altra església barroca amb cúpula i façana obra de G. Della Porta, i el frasc de Baciccia “Il Trionfo del nome di Gesú”. És la més important pertanyent a l’orde dels jesuïtes, amb la capella del fundador d’aquesta, Sant Ignadi de Loyola.

A partir d’aquí es pot iniciar un recorregut per diferents palaus com el Palau Massimo alle Colonne, La Piccola Famesina que conté el Museu Barracco, el Palau Braschi construit l’any 1780 i on trobem el famós Pasquino. El Palau de la Cancelleria és una de les millors mostres del Renaixement juntament amb el Palau Farnese on podem admirar l’arquitectura d’Antonio Sangallo, Miquel Àngel i Giacomo della Porta, amb sostres de vigues, tapissos i frescos de Domenichino i Lafranco.

Piazza Navona

Després es pot impregnar de l’ambient de la Plaça Navona, on es reuneixen pintors i artistes enmig de bells palaus i cafeteries a l’aire lliure i amb tres estupendes fonts. La del Fiumi al centre és la més famosa i és obra de Giani Bernini, inaugurada l’any 1651, i on es representen els rius Nil, Danubi, Ganges i el Riu de Plata, amb estàtues de famosos escultors. La Font del Moro, esculpida l’any 1654 per G.A.Mari va ser dissenyada per Bernini. La tercera data de 1576 i és obra de della Porta, ocupa una cantonada sud de la plaça amb Tritó i la Font de Neptú, decorades amb escultures de Zappalá i della Bitta. A un costat de la plaça s’aixeca Santa Maria Sopra Minerva, única església gòtica de Roma, construida sobre les runes del temple dedicat a l’antiga deessa Minerva l’any 1280. També hi podem visitar la Galeria Nacional d’Art, situada a l’interior de l’incomparable Palau Barberini.

Santa Maria del Popolo destaca per albergar al seu interior la capella Chigi dde forma exagonal, realitzada per Rafael, i la capella del creuer amb meravelloses pintures de Caravaggio que daten de 1601 i 1602.

Els parcs romans són una delícia com el d’Ara Pacis Agustae, el més gran i formós, construit entre l’any 13 i 9 a.C. Villa Borghese és el segon parc més gran de la capital i data del segle XVII, inspirat en el Tívoli. Al seu extrem nord hi ha el petit aoològic de la ciutat. La Galeria Borghese està dins del casino de la que va ser la casa de repòs del Cardenal.

La Plaça del Quirinale mostra el Palau del mateix nom construit el 1574 i que va ser residència papal fins 1870. Actualment és una residència oficial del govern italià.

Porta Pia va ser construida el 1561 seguint un projecte de Miquel Àngel. L’edifici acull el Museu Bersaglieri amb una exposició d’objectes militars.

Les Termes de Carcalla, les més luxoses de Roma en una època, es van construir l’any 206 i acabades 11 anys més tard. Tenien una capcitat per 1500 persones, per tant se’l considerava més un centre de reunió que un lloc de relax. Van funcionar fins que al segle VI els gods van tallar l’aigua de l’aqüeducte. Actualment part de les runes és escenari d’òperes a l’aire lliure a l’estiu.