La
Ciutat del Vaticà compta amb nombrosos
atractius que fan imprescindible una visita,
a part de les principals cerimònies
religioses que es poden seguir.
Abans
d’adintrar-s’hi, convé visitar
el Castell de Sant Àngel,
lloc característic de Roma, obra de
l’emperador Adriano de l’any 130
a.C i destinat en un principi a ser el seu
mausuleu. Va ser finalitzat per seu successor
Antonio Pio l’any 113, un any després
de la mort d’Adriano, i la Tomba Imperial
amb les cendres dels emperadors dins les urnes
es troba al segon pis. El castell fou mausuleu
fins la mort de Carcalla el segle II d.C, moment
en què passà a ser una fortalesa
coneguda com la Ciudadella Romana. L’estàtua
de Sant Miquel corona la porta i va ser afegida
el 1753. El papa Lleó IV va emmurallar
el Vaticà i el Borgo convertint-ho en
una fortalesa on es refugiaven els papes en èpoques
de perill. El passadís que uneix el
castell amb el Vaticà va ser construit
per Alexandre IV el segle XV.
El recorregut pel Vaicà ha de començar
per la Plaça de Sant Pere, des de la
qual el Papa beneeix els fidels en ocasions
especials. Des d’allà s’accedeix
a San Pere del Vaticà, el cor del cristianisme.
Després de molts anys de complicada
feina de reconstruir i agrandar l’església,
obra original de Constantino, els arquitectes
Sangallo, Rafael i Peruzzi van dirigir la construcció de
la Basílica més bella i gran
del món, amb forma de creu greaga originàriament
però quedant com una creu llatina rematada
posteriorment per la meravellosa cúpula
de Miquel Àngel, de 132,5 metres d’alçada.
La façana de Carlo Maderno, el Pòrtic
de Bernini, sobre d’aquest la Loggia
(galeria que dóna a la plaça
a través de cinc portes). La porta de
la dreta de la Loggia només s’obre
cada vint-i-cinc anys durant l’any
sant, les del mig són fetes de bronze
per Antonio Filarete durant dotze anys de la
seva vida (1433-1445). També hi trobem
l’Scala Regia de Bernini i l’obra
d’art més important de la Basílica: “La
Pietá” de Miquel Àngel,
que va ser escolpida per ell amb només
25 anys d’edat i única peça
signada per ell. També hi ha altres
obres com l’escultura de “San Pedro
en el trono” atribuida a Arnolfo di Cambio
i situada al final de la nau, prop de l’altar
papal a la dreta. Sota l’altar hi ha
la reixa daurada que cobreix el Nínxol
de Pallia, mosaic original del segle VI i restaurat
recentment. La major part de l’interior
de Sant Pere és barroc, obra de Bernini,
així com el gran baldachino central
de bronze que va tardar deu anys en acabar
i que s’alça sobre l’altar
principal.
No podem deixar d’admirar la tomba de
Sant Pere, dins la mateixa basílica.
Es poden contemplar obres tan importants com
la “Dalmàtica”, la “Creu
de l’Emperador Justino II” i el “Sarcòfag” de
Giunio Basso.
Museus i Galeries
del Vaticà
Aquests
edificis guarden una de les col.leccions
d’art més importants del món.
Els palaus es van edificar originariament com
a residències papals renaixentistes.
El segle XVIII es van exposar al públic
per primera vegada les obres d’art que
hi col.leccionaven al llarg dels segles. Alguns
dels tresors més importants són
dins el Museu Gregorià Egipci, creat
el 1839 per Gregorio XIV, amb mòmies
i sarcòfags, esteles funeràries
i commemoratives i estàtues de l’època
romana inspirades en l’art egipci.
El
Museu Pio-Clementino guarda una col.lecció d’escultures
gregues i romanes entre les quals destaquem
el “Juno sospita”, la “Amazona
herida”, el “Bust de Trajano”,
la “Ariadna Dormida”, l’”Apolo
de Belvedere”, ”Hermes”,
l’”Estàtua de la Deessa”,
el cèlebre grup del “Laoconte” i “Eros
de Centocelle”.
El
Museu Gregorià Etrusc, obert només
els dilluns i divendres de 9 a 14 hores, va
ser creat el 1837 per Gregorio XVI. Al seu
interior una col.lecció procedent de
les excavacions de l’Etruria meridional.
No pedem deixar de visitar.hi la Galeria dels
Canelobres, la Galeria dels Tapissos i la Galeria
dels Mapes.
Les
Estances de Rafael, decorades per ell a petició del Juli II l’any 1508,
són considerades una de les obres mestres
de tots els temps. Es poden visitar l’Estança
de l’Incendi del Borgo, l’Estança
de la Signatura i la Galeria de Rafael, situada
al segon pis.
Es
distingeixen a més la Capella de
Fray Angèlico, ornamentada amb els seus
frescos que daten de 1448 a 1450, i l’Apartament
Borgia, la visita del qual inclou les dues
estances de la torre.
La
Pinacoteca Vaticana conté una meravellosa
exposició d’bres com “Històries
de Sant Nicolau de Vari”, la “Verge
del Magnificat”, la “Coronació de
Maria”, el “Crist davant Pilatos” i
el “Tríptic Stefaneschi”,
a més dels deu tapissos teixits per
Pieter vam Aelst durant 1515 i 1516, sobre
cartrons de Rafael.
Com
a peça essencial i autèntica
joia destaca la Capella Sixtina, construida
entre 1475 i 1481, en l’època
de Sixte IV. Allà s’hi celebren
els còncleves per l’elecció dels
Papes, a més de ser la Capella privada
i oficil dels Pontífics. La Bòvila és
sens dubte un dels seus atractius més
grans. Va ser decorada pel genial Miquel Àngel
amb meravellosos frescos iniciats el 1508 i
acabats el 1512. Les figures i escenes s’enquadren
en una bella i monumental obra arquitectònica
pintada.
Els
Museus i Galeries del Vaticà ténen
horari de 9 a 14 h de dilluns a dissabte i
tanquen els diumenges, exceptuant l’últim
del mes. L’entrada és gratuita
i permesa fins les 13 hores.
|
