Densitat de
població: 191 habitants/km2
Passar
un cap de setmana a aquesta meravellosa ciutat,
bressol de l’urbanisme i el carnaval,
pot ser una experiència molt interessant.
Tot
el món pensa que és una
ciutat romàntica, però per mi
es tracta de molt més que gòndoles
i viatjar abraçats sobre elles. És
l’oportunitat de mirar de prop un dels
imperis més rics i importants del món
antic, i la simbiosis dels estils orientals
amb el més pur i refinat barroc italià.
Comencem
el viatge per l’estació de
Venècia-Santa Lucia. Molts dels visitants
decideixen allotjar-se a Mestre (terra ferma)
però recomano quedar-se a la illa perquè tot
i ser més cara, t’estalvies els
diners del vaporetto i el temps en cada viatge
que hauries de fer a diari. A més, tindràs
la teva habitació a prop si necessites
un descans i no hauràs de patir per
això. Així que un cop baixis
de l’estació, agafa el vaporetto
i vés directe al teu alberg o hotel,
per evitar passejar les maletes amunt i avall.
Els ponts i escales et podrien destrossar abans
d’hora.
L’illa està dividida en sestieres,
nom derivat del fet que són sis les
parts. El recorregut que recomanem el distribuirem
en cadascuna d’aquestes, al llarg del
gran canal.
Comencem
pel marge esquerra, sense creuar el famós pont degli Scalzi o Ferrovia,
construit el 1934. Ens trobem al sestiere de
Cannaregio, conegut per albergar l’antic
barri jueu. Si t’interessa pots visitar
la sinagoga i recórrer els carrers d’atractives
tendes. També hi ha el Palazzo Labia
i Ca D’oro, aquest darrer restaurat l’any
1995, de gòtic florit, ja no conserva
tota la façana d’or a que deu
el nom. Però conserva encara la màgia
de la Venècia gòtica digna de
ser vista.
Ara
passem pel sestiere de Castelo, ple d’esglésies
espectaculars que no pots perdre’t. La
meva recomenació personal són
San Zaccaria, San Zipolo i Santa Maria del
Miracoli. A Castelo també hi ha el famós
barri de l’Arsenal, denominat així perquè era
on estava antigament el polvorí i el
port on s’allotjava l’armada naval
que defensava l’illa. Creuant tot el
sestiere arribaràs a la rambla que recorre
el canal de San Marco, i així es toparàs
amb el Pont dei Sospiri, just al límit
dels sestieres de Castelo i San Marco. Universalment
conegut, deu el nom als suspirs i lamentacions
dels presoners que el creuaven i contemplaven
des de la seva alçada el mar abans de
ser executats. Així que el nom no té cap
connotació romàntica.
Per
visitar el pont, cal visitar el Palazzo Ducale,
que recomanem perquè aporta
una idea magnífica de la història
de Venècia, i permet observar meravelloses
obres d’art i arquitectura. Era l’antiga
residència del Dux o governant de Venècia,
obisp de l’església també.
Ja
estaràs cansat, així que
després de passejar una mica per San
Marco, busca un lloc on menjar. És
complicat donar direccions per arribar a llocs
en concret ja que tot és enrabassat,
però els carrers propers al Camp de
San Silvestro i San Polo, un cop creuat el
pont de Rialto, estan plens de restaurants
amb preus solidaris (un promig de 20 € per
un menú complet, amb postre i vi). Recomano
les ostreries, molt famoses pel menjar tradicional
i marisc, i una pizza i un carpaccio del Antico
Panifichio, el màxim.
Piazza San Marco
L’única plaça de Venècia,
on antgament hi havia l’hort del monastir
de San Zaccaria. L’any 832, quan acabà la
construcció de la primera Basílica
de San Marco, la plaça va ser batejada
amb el seu nom actual. Cap al 1160 va prendre
la forma definitiva que veiem avui. Espai trapezoidal
de 176 metres, delimitat al nord per les Procuraduries
Velles reconstruides el segle XVI, i al sud
per les Procaduries Noves. A l’oest l’Ala
Napoleó o Novíssima, construida
per ordres de l’emperador a principis
del segle XIX, i a l’est la famosa Basílica
de San Marco.
Meravellós exemple de l’arquitactura
bizantina, la basílica va ser edificada
després del miracle de la recuperació de
les restes del sant unit històricament
a Venècia durant segles. Les cinc cúpules
bizantines del segle XII estan rematades per
un llanterna i una creu. La seva silueta es
retalla sobre el cel donant a qualsevol hora
del dia un espectacle singular descrit per
milers d’artistes al llarg de la història.
Dins
el conjunt de San Marco podràs
visitar també la Galeria i el Museu
Marciano dins la mateixa basílica. La
Biblioteca Marciana, les Procaduries, el Museu
Arqueològic i la Torre dell’Orologio.
Finalment
visitarem el Campanile. La torre actual és del segle XX, com a reconstrucció de
la vella que va caure per efectes d’un
terratrèmol. Està basada en el
model original de Bartolomeo Bon. D’aspecte
massís i planta quadrada, s’eleva
96 metres sobre la plaça per oferir-nos
la millor vista de tota la llacuna i l’illa.
El petit edifici que serveix d’accés
al campanile es denomina Loggetta Sansoviana
i es va construir entre 1537 i 1549.
Arriba
la nit així que pren-te un
bon tall de pizza a qualsevol pizzeria de la
zona de Rialto i vesteix-te després
de gala per prendre un cocktail a un cafe de
la Piazza San Marco.
El
segon dia recorrerem els sestieres de San
Croce, San Polo i Dorsoduro. Partim de nou
de l’estació de tren però aquesta
vegada creuant el Ponti degli Scalzi. A Santa
Croce trobaràs l’allotjament més
barat de l’illa i a San Polo les millors
tendes, restaurants més assequibles
i delicioses gelateries.
Si
no et perds pels carrerons, arribaràs
a l’església del Frari, al campo
dei Frari. És un edifici de dimensions
monumentals, que pertany a l’orde dels
franciscans menors; al seu interior presenta
una interessant col.lecció de mausuleus
i escultures de gran renom.
Continuem
el nostre recorregut pels carrerons de San
Polo, precisament fins el camp principal
del sestiere, del mateix nom. Durant l’estiu
s’hi realitzen sessions de cinema a l’aire
lliure, on es projecten pel.lícules
en cartellera. És una experiència
interessant.
Després de visitar les tradicionals
tendes de paper artesanal i cristall de Murano,
creua el Pont de Rialto, el més gran
i concurregut de tota l’illa i rodejat
de tendes interessants. Va ser construit l’any
1591 i és el sisè que s’edifica
al mateix lloc. Antigament els locals del pont
eren tot bancs però això ha canviat.
Creuant-lo tornem al sestiere de San Marco
on aprofitarem per visitar el que hi hem deixat.
No et perdis com el sol il.lumina els magnífics
mosaics de les diferents façanes de
la Novíssima i omple de daurat les seves
cúpules.
Caminant
pels carrers que surten de la cara oest de
la plaça, et toparàs
amb el famós Teatre de la Fenice (fènix).
Aquest edifici ha tingut un terrible destí,
incendiant-se dues vegades a la història,
cosa que té a veure amb el seu nom.
La primera el 1792 i la segona el 1836, l’edifici
fet per Giannantoni Selva. Molt a prop del
mític teatre trobaràs la famosa
Scala del Bobolo, l’element més
destacat de l’antic Palazzo Contarini,
que significa cargol en italià bòbol.
El sòtic i renaixentista conviuen en
harmonia en aquesta lleugera escala de cargol.
Quan
creuis el Ponte de la Academia, l’únic
que trobaràs d’estructura de fusta,
estaràs al meu sestiere preferit: Dorsoduro.
Primer visitar la Galeria de l’Acadèmia
amb la col.lecció d’art més
important de tot el Veneto. Espectacular l’art
venecià. Sortint i caminant cap a l’est,
el Museu Peggy Gugenheim, de curt recorregut
però molt recomenable per veure com
vivia la burgesia i els mecenes de l’època.
Hi trobem a més obres de Picasso, Magrite,
Calder, Kandinski, Braque, Mondrian, Miró,
Dalí o Pollock. El jardí és
ple d’escultures de Giacometti i altres,
un lloc inoblidables.
Seguint
la mateixa direcció est, arribem
a l’Església de la Salut, imponent
volum de color blanc dissenyat per Longhena.
Es caracteritza per les volutes amb forma d’orecchioni
(orellanes) i es va construir com a compliment
d’una promesa realitzada pel Dux per
acabar amb la pesta de 1630. És per
aquesta raó que Santa Maria presideix
l’església.
Sortint de la Salute i seguint cap a l’est
trobem la Dogana de Mar o llotja de mar. Antigament
les mercaderies es descarregaven en aquest
extrem del sestiere de Dorsoduro, i venia a
ser una aduana ja que havien de pagar uns drets.
La construcció actual és dela
segona meitat del segle XVII i està rematada
per una torre a l’extrem de la qual dos
atlants sostenen el pes del Globus Terraqüi
i una alegroria de la Fortuna. La panoràmica
de San Marco des d’aquí és
molt bona, digna de plasmar en una fotografia.
Segueix el recorregut per la vora del mar i
a l’altra banda trobes Zattere, on val
la pena seure per prendre un aperitiu a qualsevol
terrassa flotant sobre la llacuna. Un final
perfecte.
Vaporeto Alilaguna: vaixells
que van des de l’aeroport fins a Piazza
San Marco. Costen 9,81 € per viatge i
un extra de 1,03 € per peça d’equipatge.
Vaporeto ACTV: transport
marítim intern de la llacuna, dins la
meteixa illa de Venècia i amb altres.
El preu és de 3,09 € dins de l’illa.
Basílica de San Marco: hi
fan visites guiades que duren una hora. Juliol
i Agost s’hi realitzen amb una freqüència
de mitja hora. Tant la Basílica com
el Museu Marciano, Pala d’Oro i el Tresor
tenen un horari de 9 h a 17 h i cada entrada
s’ha de pagar per separat, excepte la
basílica que és d’entrada
lliure.
Campanile de San Marco: obert
d’abril a octubre de 9:30 a 18 hores,
i d’octubre a març de 9:30 a 16
hores. Tancat tot el mes de gener Entrada preu
estudiant: 6€.
Museus de la Piazza San Marco: entrada
estudiant 5,50€, tot amb horari
d’estiu de 9 a 19 h i de novembre a març de
9 a 16 hores.
Esglésies: normalment
toes compleixen el mateix horari de 9 a 18
hores, excepte diumenges i festius que tanquen
a les 13 h. Algunes cobren entrada, com la
del Frari, que té un cost de 1’55€.
Fundació Peggy Guggenheim: oberta
d’11 a 18 hores tot l’any, excepte
els dimarts i Nadal que resta tancada. Obre
els festius d’àmbit nacional.
L’entrada general són 8€ i
la d’estudiant 5€.
Illes de Venècia
Les
illes de Venècia ofereixen un encant
propi. Giudecca té un traçat
regular amb nombrosos espais verd entre els
quals trobem edificis d’interès
com l’Església del Redemptor,
obra mestra de Palladio edificada després
de la seva mort, i l’església
i el Monastir de San Giorgio Magiore, ambdues
obra de Tintoretto, o el Palau Cini. Murano,
composta per 5 illes petites i coneguda mundialment
per la qualitat del vidre que s’hi fabrica, és
obligada visita, sobretot el Museu d’Art
del Vidre que ofereix mostres de cristalls
de tot el món.
A
Burano es poden obtenir encaixos preciosos;
San Francisco al Desert destaca per la soletat
que ofereix; Torcello compta amb una important
catedral del segle VII amb mosaics increibles,
una església romànica, Santa
Fosca, i el Museu de l’Estuari en dos
palaus del segle XIV.
La
més famosa de totes les illes és
el Lido ja que allà hi trobem el Casino
Municipal, el Palau del Cine, seu de la Mostra
de Venecia internacional, i l’Hospital
del Mar. Com a curiositat, l’illa de
Sant Llàtzer dels Armenis va ser escollida
per una religió oriental per instal.lar-hi
la seva comunitat el segle XVIII, i allà segueixen.
|
