Turisme a Polònia – Guia
de Viatges de Polònia – Què visitar
Entre els Càrpats i el Mar Bàltic,
Cracòvia és el centre històric
de Polònia, situada a la costa esquerra
de l’alt Vistula, en una esplanada ondulada.
Formava part de les rutes terrestres de l’Europa
comercial i en la ruta de les grans invasions.
La plaça del mercat és la peça
mestra del pla urbanístic, de forma
estricta de tauler d’escacs, que es desenvolupa
fins les muralles, avui en dia substituïdes
per un cinturó ajardinat. El conjunt
central és molt ric ja que, a més
del mercat principal que acull el famós
mercat de Teles, trobem esglésies i
claustres, el campanar de torre quadrada, i
rodejant el perímetre, una sèrie
de cases burgeses amb elements gòtics,
renaixentistes i barrocs.
Com és el paisatge a Polònia:
Ocupa
la part oriental de l’Esplanada
Nordeuropea, sense tenir en compte el cinturó de
muntanyes del sud. País de relleu suau,
amb altura mitja no superior als 173 metres
sobre el nivell del mar. Més del 91%
del territori no supera els 300 metres. Els
elements paisatgístics més característics
són les extenses esplanades, mosaics
de terres llaurades, boscos de coníferes
i arbres caducifolis, prats i petits llacs.
La
frontera natural del nord és el
mar Bàltic, amb àmplies platges
de sorra i dunes i llacs riberencs. A la part
septentrional del país hi ha dues extenses
regions de llacs: la dels llacs de Pomerània
i la dels grans llacs de Mazúria. A
Polònia hi trobem més de 9000
llacs d’origen glacial.
Localització Geogràfica:
La frontera natural del nord és el
mar Bàltic. Les fronteres terrestres
són: Alemanya i Tepública Txeca
a l’oest, Eslovàquia i Ucraïna
al sud, i Bielorrússia i Rússia
a l’est.
Societat:
Comparats
als europeus, els polacs són
una nació relativament jove, amb un
nivell de formació bastant elevat i
un gran esperit emprenedor i creatiu. L’edat
mitjana no arriba als 40 anys. El 60% de la
població és activa i un de cada
deu polacs posseeix un títol universitari.
Com
a conseqüència del desplaçament
de les fronteres i de les migracions per motius
econòmics i polítics en els segles
XIX i XX, varis milions de persones es van
trobar fora de la seva pàtria originària.
Requisits
d’entrada: DNI o passaport per a membres de la UE.
Requisits mèdics: cap
|