Situada a la vora del riu Tajo, es creu
que va ser fundada pels fenicis l’any 1200
a.c. A més de ser una de les ciutats
més seductores d’Europa, està en
un moment àlgid ja que als seus molts
antics encants, se li ha sumat grans dosis
de modernitat, amb nous edificis que seran
els monuments del demà, i atractius
de tot tipus. Descobrir quasi tots els seus
tresors i secrets requereix varis viatges o,
millor dit, passar-hi una temporada seguida.
El següent és un recorregut bàsic:
Els “cais”: els molls vells
del port industrial s’han convertit
en la zona més de moda. S’hi
ha construit un flamant port esportiu i els
antics magatzems s’han reconvertit
en restaurants i discoteques sensacionals,
de disseny i decoracions fantàstiques,
amb els ambients i estils més diversos.
Parc
das Naçoes: el recinte de l’Expo’98,
amb el pavelló dels Oceans –el
més gran del món- amb espècies
de tots els mars del planeta. El pavelló de
Portugal –actual Fira de Lisboa- i
el dels Descobriments; el Port de l’Infant,
la Torre de Vasco de Gama i l’Estació d’Alcàntara,
dissenyada per Santiago Calatrava.
El
centre de la ciutat baixa, totalment reconstruit
després del terratrèmol
de 1755 que va arrassar part de la ciutat.
Es va reconstruir seguint els plànols
del Marquès de Pombal: les populars
places de Restauradors, do rossio i do Comercio,
a l’entorn de les quals estan els antics
carrers gremials, i l’ascensor de Santa
Justa, amb unes vistes increibles i construit
l’any 1902.
El
Chiado: un barri emblemàtic que
es va reconstruir després de l’incendi
de 1988 a càrreg de l’arquitecte Álvaro
Siza. Les seves marques d’identitat
són el Museu Arqueològic –situat
a la històrica església do
Carmo- i la cafeteria A Brasileira, amb l'’stàtua
del cèlebre escriptor Fernando Pessoa,
el seu parroquià més il.lustre,
que va ser immortalitzat en bronze, assegut
en un dels veladors.
Bairro
alto, creat el segle XVI, és
avui un barri popular i bohemi, ple de vida
i sabor, tendes de disseny, restaurants i
bars de moda, amb una personalitat inoblidable.
No ens hem de perdre el carrer d’Atalaia,
l’església de Sao Roque i la
seva capella barroca, el museu d’art
sacre i els miradors de Santa Catalina i
San Pedro d’Alcàntara, amb el
barri medieval o el Castell de Sant Jordi
davant.
Als
voltants de la Sé s’extén
el barri medieval sobre un turó. És
obligat visitar la catedral fortificada –amb
una superba reixa, claustre cistercià i
excavacions-, errar pels seus carrerons,
contemplar la panoràmica sobre el
Tajo des de el mirador de Santa Luzia, anar
al museu d’arts decoratives i al castell.
Alfama:
un barri mític i literari
que va ser àrab, cristià i
mariner. Després d’un passat
actiu, canviant i gloriós, avui està en
franca decadència i és un lloc
que atrapa.
El
centre modern és el centre residencial
i comercial, amb grans places i avingudes,
com l’avinguda da Liberdade –que
es caracteritza per la seva arquitectura
decimonònica i les tendes de luxe,
amb totes les marques internacionals-. Al
fons d’ella hi ha el Parc Eduard VII
i la seva cèlebre Estufa Freda, un
hivernacle impressionant ple de plantes exòtiques.
També destaca la plaça del
Marqués de Pombal, amb el monument
en nom d’aquest polític il.lustrat,
rodejada de grans hotels com el Ritz.
Da
Lapa és el barri més diplomàtic,
amb belles mansions i hotels de luxe i amb
encant.
Belém: situat en un extrem de la
ciutat, a la desembocadura del riu. S’hi
ha de veure tot el que hi ha: el Monastir
dels Jerònims i la Torre de Betlem,
des del Museu Nacional d’Arqueologia
fins el modern Centre Cultural, les seves
esglésies, palaus i galeries, els
jardins botànics, i el moll.
Les
rodalies: alguns dels grans tresors estan
fora del centre i són de visita
imprescindible. Entre d’altres: la
Fundació Gulbenkian i les seves dependències –llegat
de la milenària cultura armània-,
el Museu Nacional del Azulejo, l’aqüeducte
das Aguas Livres i el fabulós Palau
Fronteira, habitat per la família
Mascarenhas des de 1640.
|
