Al cor d’Europa Praga té un esplendor
arquitectònic que a tots meravella.
Tota la ciutat és un testimoni latent
d’un passat carregat d’històries
i luxes.
La
ciutat posseix un entramat de llocs de tal
bellesa que impressionaran el visitant. Fàcil d’explorar
ja que es pot fer perfectament a peu i si
es vol es pot ajudar de la xarxa de metro
i tramvia, on vigilen molt que es compri
el bitllet.
La
columna vertebral de Praga és el
riu Vltava (Moldava) que atravessa la ciutat
de sud a nord amb un pronunciat meandre a l’est.
Composta originàriament per 5 ciutats
independents, representades a l’actualitat
pels principals barris històrics: Hradcany,
la zona del castell; Malá Strana, el
barri petit; Staré Mesto, la ciutat
vella; Nové Mestro, ciutat nova, i Josefov,
el barri jueu.
Stare Mesto
La
Ciutat Vella i actualment centre de la ciutat.
La Plaça de Wenceslau és
la base pel transport i lloc idoni per iniciar
qualsevol recorregut d’aquesta zona.
Més que una antiga plaça es tracta
d’una llarga avinguda de lleugera pendent.
Està rodejada a la part més elevada,
extrem sud, pel Museu Nacional de Bohèmia,
i a la part inferior per la zona comercial
peatonal de Nádrodní i Na Prikope.
Aquí és on unes 500.000 persones
es van congregar el 1989 per protestar contra
la política del règim comunista
que estava al poder. Una setmana de manifestacions
va culminar amb la capitulació del govern
sense que es disparés ni un tret ni
morís ningú, deixant via lliure
al primer govern democràtic en 40 anys,
presidit perl dramaturg Vçaclav Havel.
Els txecs fan referència a aquesta pacífica
transició de poder com a la Revolució de
Vellut (Nezná Revoluce).
Aquesta
plaça és la zona més
animada de Praga. Dins el gran laberint d’arcs
que s’amaguen dins els edificis hi trobem
cafeteries, discoteques, geladeries i sales
de cine, tot amb un aspecte inalterable al
pas del temps. El traçat de la plaça
fou ideat per Carles IV cap el 1348 i compta
amb construccions d’interès com
el Národni Muzeum, Museu Nacional Txec,
construit entre 1885 i 1890. L’esplendor
de la ciutat arriba a la nit, quan és
il.luminat l’Hotel Europa, al número
25, un edifici d’art nouveau que recorda
el luxe de principis de segle, amb un impressionant
vitrall i preciosos mosaics a la zona de la
cafeteria y restaurant.
La
visita de la ciutat antiga comença
a l’alt complex de Koruna, d’estil
art decó, per continuar girant a la
dreta venint del museu per arribar a una bonica
zona peatonal denominada Na Prikope. Girant
a l’esquerra cap a Havirská Ulice,
s’arriba al Teatre Estatal construit
a finals del segle XVIII en estil clàssic
i reobert el 1991. És famós per
haver-s’hi realitzat l’estrena
de l’òpera “Don Giovanni” de
Mozart l’octubre de 1787 sota la direcció del
propi compositor.
Na
Prikope acaba a la Plaça de la República,
un important nus de comunicacions de la ciutat
nova. Prop es troba la torre del Polvorín
d’engalanats capitells gòtics
que es perfilen sobre la plaça. Juntament
a aquesta dignitat règia, l’Ajuntament,
Obecní Dum, contrasta pel seu estil
modernista que evoca l’afany de la classe
mitja txeca de principis de segle d’imitar
a París. Els monarques escollien la
ruta per sota l’arc de la Torre i cap
al carrer Celetná per passar per la
sorprenent entrada per la Plaça de la
ciutat vella, Staromestské Námestí,
que es preciosa.
Una
mica més a l’esquerra trobem
el Palau Kinky, de colors rosa i ocre, que
data de 1765 i considerat un dels més
bells exemples del barroc tardà. Amb
les seves abundants orles i estàtues,
la façana es veu recarregada si el comparem
amb el barroc auster de la veïna Casa
Sixt, edifici que antigament havia estat una
escola alemanya on estudià Franz Kafka
durant nou anys. Actualment és la seu
de la Galeria Nacional que conté una
magnífica col.lecció d’arts
gràfiques.
Girant a l’esquerra a la intersecció en
forma de T on Karlova semblava acabar, davant
la Ceské Muzeum i continuant pel molt
tranquil carrer Husova, s’ariba a un
edifici qie els amants del barroc han de visitar:
l’exòtic Palau Clam-Gallas, al
número 20 d’Husova. Molt a prop
hi ha una altra construcció barroca,
l’església de Sant Gil, davant
el número 7 de la Kostel Svatého,
centre del protestanisme txec del segle XVI.
Tornant enrera podem contemplar la part darrera
dels edificis del Bulevard Nacional i si seguim
arribem al punt de partida, passant per altres
esglésies protestants abans de tornar
a la Plaça Wnceslao.
El Gueto Jueu
Sortint
de la plaça de la ciutat antiga
pel bonic carrer Parízská i caminant
en direcció al riu i a l’hotel
Intercontinental, s’arriba a Josefov,
el Gueto Jueu. Els edificis i cases a banda
i banda de Parízska daten de finals
del segle XIX i les seves elegants façanes
reflecteixen la prosperitat de la burgesia
en aquella èopca. La influència
del Jugendstil vienès, versió austríaca
de l’Art Nouveau francès, és
patent en mosaics, formes geomètriques
i incrustacions daurades.
Els
tresors del gueto pertanyen al Zidovské Muzeum,
o Museu Jueu, un complex que inclou l’antic
Cementiri Jueu i les col.leccions de diferents
sinagogues, molt nombroses gràcies a
Hitler irònicament, ja que habia planejat
obrir un museu per documentar les pràctiques
i la vida del que ell confiava seria un poble
extingit. El cementiri i la major part de sinagogues
estan obertes al públic. L’Ajuntament
Jueu es troba annex a la Sinagoga Alta, al
carrer Maislova 18, i és l’únic
d’aquesta religió que existeix
fora d’Israel i actualment a més
s’hi concentra el Centre Jueu. Es creu
que l’edifici va ser obra de Mordecai
Meisel, un prestigiós dirigent jueu
de finals del segle XVI.
La
Sinagoga Staronová, Antiga Sinagoga
Nova, que hi ha a l’altra banda del número
2 del carrer Cervená, és la més
antiga de les europees. Va ser aixecada a mitjans
dels esgle XIII i és una de les obres
més importants del gòtic primitiu
de Praga. El Castell de Praga, Prazsky Hrad,
domina la ciutat des del cim a l’oest
del riu Moldava i va ser l’eix de la
seu de la reialesa txeca durant segles: Hradcany,
on trobem també una vistosa zona de
mansions construides per la noblesa durant
els segles XVII i XVIII.
La
ciutat petita de Praga, o Malá Strana,
no està feta pel turista metòdic.
El seu encant redica en estrets carrers i sobtants
aparicions d’arquitectura rimbombant
que deixa veure de tant en tant vistes molt
romàntiques.
Inicïi un recorregut pel costat de la
ciutat antiga del Pont Carles, on s’arriba
a peu en deu minuts des de la plaça
principal. La panoràmica que s’aprecia
des d’ell es impactant, amb un aire romàntic
i de melancolia, però això ja
ho sentireu; les torres i les cúpules
de Malá Strana coronada per les muralles
del Castell i les altes agulles de la Catedral
de Sant Vito al nordoest.
La
Torre del Pont marca el lloc on Parlér
inicià la construcció del pont.
Pujar els 138 graons fins la galeria de la
torre compensa l’esforç ja que
la vista del Castell i el Casc Antic talla
la respiració. La plaça que s’observa
als peus de la torre és l’Illa
Kampa, separada de la ciutat petita per un
braç del Moldava conegut com Certovka,
el rierol del diable.
Quasi
al final del pont apareix la conjunció de
les dues torres del Pont de la Malá Strana,
una de gòtica i l’altra romànica,
ambdues marc de l’Església barroca
de Sant Nicolàs que es veu al lluny.
De nit la vista és diferentment interessant.
Girant
a l’esquerra des de Malostranské Namestí,
s’arriba a la Nerudova Ulice, que deu
el nom al periodista i poeta txec Jan Neruda,
de qui Pablo Neruda va prendre el nom artístic.
Aquest carreró empinat marcava antigament
l’últim tram del camí reial
que recorria el rei abans de la seva coronació.
Continua sent la millor manera d’arribar
al Castell i cal fer una ullada al Palau Bretfeld
d’estil rococó, al número
33 del carrer, on residia Mozart.
A
l’alçada dels arcs del número
13 s’amaga un dels serpentejants passadissos
que de nit confereixen a Malá Strana
el seu encantador aspecte fantasmagòric.
Del passadís es surt a la part alta
del carrer Trziste, davant del Palau Schönborn.
Recomano recorrer tots els carrerons d’aquesta
zona que rodeja el Castell per tal de conèixer
l’autèntica i meravellosa Praga.
Hradcany o Zona del Castell
A l’oest del Castell i sobre el turó s’extén
la zona residencial de Hradcany, la ciutat
que va sorgir a inicis dels segle XIV a partir
d’una sèrie de monastirs i esglésies.
Molts aconteixaments històrics en una àrea
tan reduida converteixen el Castell en tot
un desafiament. Les seves pintoresques rodalies
amb insuperables vistes del casc antic són
una zona perfecta per un bon passeig. Els dos
edificis més destacats de Praga s’hi
troben: el castell i la Catedral de Sant Vito.
Castell de Praga
Tot
i la seva monolítica presència
el Castell oculta una sèrie d’edificis
aixecats entre els segles X i XX i units per
patis interiors. Les construccions més
importants són la Catedral de Sant Vito,
sobre els murs, i el Palau Reial, residència
oficial dels reis i presidents d’Estat
i on encara radica per tant el poder de la
República Txeca.
Un
cop passada la tanca de ferro forjat custodiada
per soldats i la ferotge Batalla de Titans,
còpia de l’original d’Ignaz
Platzer de 1770, s’arriba al Primer Pati,
První nádvorí, un dels últims
afegits del castell. Fou encarregat per l’Emperadriu
d’Habsburg Maria Teresa i dissenyat per
l’arquitecte de la cort Nicolò Pacassi
a mitjans del segle XVIII.
El
Segon Pati fou la principal víctima
dels intents de Pacassi de dotar de classissisme
la fortalesa. Exceptuant la vista de les agulles
de la Catedral de Sant Vito, que s’eleven
sobre el Palau, molt poc pot ser contemplat
des d’aquest punt.
La
Galeria del Castell, a l’esquerra
del segon pati, conté obres d’artistes
de fama mundial com Tiziano, Rubens i Tintoretto.
El passadís que condueix a la seva entrada
s’obre per l’altre extrem a l’entrada
nord del Castell, que condueix a l’exterior
a través d’un bell fossar com
Jelení Prikop, el Fossar del Cérvol.
El segon pati també alberga els relicaris
de Carles IV, dins la cApella de la Santa Creu.
Entre aquestes obres s’inclouen bustos
de plata d’estil gòtic dels principals
sants de Bohèmia, i una col.lecció d’òssos
i vestimentes de varis sants.
Dins
el Tercer Pati criden l’atenció les
gracioses torres de la Catedral de Sant Vito,
d’estil gòtic i de les més
belles d’Europa, i amb una història
llarga i complexa que te inici al segle X i
acaba l’any 1929. La seva rotonda va
ser substiruida per una Basílica romànica
a finals del segle XI i les obres posteriors
es van dur a terme el 1344 per iniciativa del
que en un futur fou Carles IV. La petita porta
a la part darrera condueix a la Cambra de la
Corona on es custodien les joies de coronació dels
reis bohemis. Resta tancada sota set claus
que guarden set persones diferents i, per tant,
no està oberta al públic.
A
l’interior del Palau Reial hi ha dos
punts principals d’interès: la
Sala de Ladislau, el major espai interior gòtic
de Centreeuropa acabat l’any 1493 per
Benedict Ried. En els dies de prosperitat s’hi
celebraven tornejos, mercats festius, banquets
i coronacions. L’altre punt és
la Cancilleria de Bohèmia, una sala
contruida pel mateix Benedict Ried tot just
deu anys més tard però amb molta
influència renaixentista. Passant pel
portal renaixentista d’accedeix a l’última
càmara de la Cancilleria, escenari de
la Segona Defenestració de Praga l’any
1618, inici de la rebelió bohèmia
que va desembocar en la Guerra dels Trenta
Anys.
La
sortida al Pati de Palau està a
la Sala Ladislau, però abans de sortir.hi
cal visitar altres estances com la capella
de Tots els sAnts, la Cambra del Consell on
es reunien els nobles amb el rei, i l’Escala
del Genet, per la que entraven els reis quan
anaven a presenciar els tornejos.
Abans
d’eixir el Palau Reial, visita
la Plaça de Sant Jordi on s’eleva
la Basílica de Sant Jordi, Bazilika
Svatého Jirí, d’estil romànic.
Contruida el segle X per ordre del príncep
Vratislav, pare del príncep Wenceslao.
També té un convent que alberga
la col.lecció d’Art Antic de la
Galeria Nacional Txeca.
Baixant
per l’avinguda de Sant Jordi
es desemboca a la Zlatá Ulicka o avinguda
Daurada, amb una encantadora col.lecció de
cases antigues petites, pintades de vius colors
i amb teulats inclinats i alts que s’apreten
contra la muralla. Segons la llegenda, aquí s’hi
allotjaven el grup internacional d’alquimistes
que Rodolf II va fer dur a la seva cort per
tal que fabriquessin or.
El Palau Lobkovitz
Des
de principis del segle XVII fins la dècada
dels quaranta, aquest edifici va ser la residència
de la poderosa família catòlica
Lobkovitz. Una restauració durant els
anys setanta li va tornar el seu original aspecte
barroc i actualment s’hi exposen arxius
sobre la història txeca, des de l’inici
del Gran Imperi el segle IX fins l’aixecament
nacional de 1848. També hi ha una reproducció de
les Joies de la Corona però les peces
més valorades són les bíblies
iluminades, els instruments musicals d’època,
les monedes, armes, decretes reals i quadres
i estàtues.
Sortint
del Palau i el Castell per la porta est,
es pot baixar per la romàntica
escalinata del castell, coberta de plantes
enfiladeres i que desemboca a l’estació de
metro Malostranská. Una línia
directa porta fins la Plaça de Wenceslao,
a l’Estació Mustek.
|
