Al’inici
del nostre viatge a Istambul pensavem que 7
dies eren masses i no sabriem què fer
tant temps allí. Quina
sorpresa ens vam endur.... al final fins vam
haver d’apretar el ritme per poder veure
tot el que l’antiga ciutat otomana ens
brindava. Així que aquest reportatge
de cap de setmana o pont de tres dies a Istambul
ha estat una feina difícil. He intentat
colocar el més rellevant segons el meu
parer, però també he tingut en
compte les distàncies, que en una ciutat
de 132 km de llarg resulten importants, per
ubicar cada dia en una zona. Espero que us
agradi.
El
primer dia el dedicarem a recórrer
la zona europea. Aquesta és l’única
ciutat del món que ocupa dos continents
(Àsia i Europa). L’estratègica
situació a l’Estret del Bòsfor,
banyada per la Banya de l’Or i el Mar
Marmara, ha marcat la seva història,
la seva fisonomia i el seu caràcter,
amb un peu a orient i una altre a occident.
Ciutat
de llarga història on a cada
pas surten a trobar-te testimonis del seu passat
esplendorós: les runes de l’antiga
Bizanci, edificis, torres i carrers medievals,
centenars de mesquites, els palaus dels 36
sultans otomans, els bazars.... I és
que fa falta tenir els cinc sentits ben desperts
per assimilar la seva grandesa i majestuositat.
Els contrastos són abismals i es pot
passar de l’encantament a la desilusió en
un breu espai de temps.
Quan
estudiava a la Universitat vaig comprar-me
el llibre “Les 7 làmpares de l’arquitectura”,
a la portada del qual sortia un gravat de Santa
Sofia, i des d’aquell moment vaig decidir
que no passaria gaire temps fins que jo visités
aquella meravella. Quan arribin a Ayasofya
entendran per què em vaig arrepentir
d’haver entrat al seu interior enlloc
d’haver-me quedat amb la idea que en
tenia, basada en una època que mai tornarà.
L’edifici està totalment deteriorat,
gràcies a la corrupció que ocupa
el país, ja que si considerem la recaptació que
tenen al dia (11 euros per persona) els treballs
haurien d’anar molt més avançats.
Així que em permeto el consell que estalviis
temps, diners i felicitat no accedint a l’interior
de Santa Sofia. Conformi’s amb veure-la
des de l’exterior i millor compri’s
el llibre de Ruskin que és una meravella.
Just
davant de Santa Sofia, creuant una concurreguda
plaça on passar una estona agradable
menjant una pasta turca o blat de moro a la
brasa, es troba el Sultan Ahmet Camil o, més
coneguda per nosaltres, Mezquita Blava. Tot
i que per fora no té res d’aquest
color, la impressionant cascada de cúpules
i els 6 minarets justifiquen la visita. A l’interior
un mar de blaus ens espera. Els horaris d’accés
són bastant complicats així que
recomanem passar-hi pel davant i veure quin
us convé més, mentre espereu
a la Plaça de l’Hipòdrom
o visiteu la Cisterna de Yebaratan.
Actualment
són poques les restes conservades
de l’antic hipòdrom bizantí,
potser el més interessant és
l’Obelisc Egipci, del qual podem observar
una tercera part del que lluia a la ciutat
de Luxor. Directes a la Cisterna de la Basílica,
el monument més impressionant de tot
Istambul. Despés d’un curt tram
d’escales cap avall, arribes a un espai
plagat de columnes esveltes d’atmosfera
humida, llums tènues i òpera
de fons.
La
Cisterna de Yerbatan fou construida per Justiniano
i tenia com a funció emmagatzemar
aigua per abastir el palau i la resta d’edificis
del voltant. L’aigua provenia del bosc
de Belgrad i era transportada a través
dels aqüeductes de Valente i Adriano.
Actualment només es pot accedir a un
terç de la seva superfície ja
que la resta va ser tapiada el segle XIX. El
sostre està format per petites cúpules
subjectades per 336 columnes de 8 metres d’alçada
distribuides en 12 files de 28.
El
conjunt de la ciutat monumental el completa
el Palau de Topkapi, ubicat rera Santa Sofia
a la zona coneguda com el Turó del Serrallo.
Sincerament el Palau que fou vivenda dels 30
primers sultans otomans no val la pena. L’entrada és
caríssima, uns 40 euros si es desitja
veure tot el conjunt, i a més resta
buit i ha perdut l’encant que suposem
tindria en temps d’esplendor.
Per
entrar a l’autèntic món
turc cal anar de compres al Gran Bazar i al
Bazar Egipci. El laberíntic i intrigant
Gran Bazar és un món a part que
funciona amb les seves pròpies regles
i el còdig del regateig. Practica la
teva cara dura, treu-la d’on no la coneguis,
i surt de compres. Es tracta d’una ciutat
dins una ciutat, amb més de 60 carrers
que ocupen una àrea superior a 1300
m2 i unes 4400 tendes, restaurants, cafeteries,
cases de cambi, mezquites, banys turcs, etc.
Fou fundada per Mehmet II al segle XV. Després
d’haver comprat uns quants records dirigeix-te
al centre del Bazar, a la zona anomenada Antic
Bazar, que té un vestíbul amb
bòviles i on trobarà unes cafeteries
precioses i també les tendes més
cares i fines de tot el conjunt.
EL
Mercat d’Espècies o Bazar
Egipci és un petit espai amb forma d’L
ple de turistes en busca d’olors de les
terres d’orient. Tot i que pel nom sembli
que només s’hi trobin espècies,
la veritat és que s’hi pot trobar
qualsevol producte alimentici: embotits, formatges,
delicatessen, caviar, dolços turc i
el famós “lukum”, fruites
i molts altres... Completa la tarda prenent
un cafè a les afores de la veïna
Mezquita Nova i dirigeix-te al Pont de Galata,
on curioses siluetes es dibuixen davant els
nostres ulls, jugant amb l’aigua: són
els pescadors a la caça del nostre sopar.
Apropa’t al fum que surt de les parrilles
i compra un entrepà de peix recent pescat
i després una mica d’arròs
amb pollastre i cigrons. Si encara hi ha gana
o falta la copeta de rigor, l’ambient
es troba al pis de sota el pont. Recomano seure
en una de les seves cafeteries i veure la posta
de sol sobre la Banya d’Or amb un capuccino,
una experiència mítica i inoblidable.
EL
segon dia l’anomenaria asiàtic.
Per començar agafar el tramvia fins
la darrera parada i caminar una mica fins arribar
al Palau Dolmabahce. L’entrada és
força cara i cobren per entrar una càmara,
però a canvi aquest indret és
ple de mobles i luxes que enlluernen. VA ser
construit en un estil que es podria anomentar
rococó turc, barreja de l’europeu
amb el local. LA visita és llarga i
ocuparà tot el matí.
Caminant
una mica des del palau, última
residència d’Atatuk i dels sultans
otomans, arribarà a la Plaça
de Taksim, un immens espai obert on neix Istikal
Caddesi, un carrer de 2 kilòmetres de
llarg ple de tendes, bars i restaurants. Aquesta
zona també és coneguda per ser
el barri gay d’Istambul. Des de la plaça
fins la Torre de Galata hi ha un servei de
tramvia, però no un de qualsevol sinó un
d’antic i nostàlgic on val la
pena pujar. Aprofita per comprar, menjar o
berenar a Istikal Caddesi. Un cop arribats
a la Torre Galata no et pots perdre les vistes
panoràmiques des de dalt, d’entrada
no molt cara.
Per
completar el dia, un merescut descans a bord
d’un creuer pel Bòsfor.
Surt cada dia des del moll d’Eminonu
un ferry que realitza un recorregut pel Bòsfor.
Dura aproximadament 5 hores i el meu consell és
sopar a la zona del Castell d’Anadolu
Kavagi, des d’on hi ha unes vistes meravelloses
del Mar Negre.
En
el cas que tingueu més dies per
conèixer Istambul, recomeno un recorregut
per un dia més. Al matí prendre
el tramvia fins Aksaray, on hi ha l’aqüeducte
de Valene construit el segle IV per l’Emperador
Valente com un eslabó més de
l’àmplia xarxa hidràulica
que procedia dels boscos de Belgrad. Va funcionar
fins el segle XIX i avui és un lloc
on caminar molt, així que recomano utilitzar
calçat còmode, com unes bambes
d’esport.
Des
d’allà la caminada fins la
mezquita de Fatih mostra la típica vida
dels turcs. Camina fins la muralla i observa
els que molts van desitjar veure però mai
van poder travessar. A prop cal visitar el
Museu Kariye o església San Salvador
a Chora. Tota l’església està revestida
de mosaics i frescos del segle XIV, considerats
dels més bonic de l’art bizantí.
Després un taxi fins la Mazquita d’Eyup.
La
Mezquita d’Eyup Camii va ser loc
d’investidura de molts sultans otomans
i actualment està ple de vida i cerimònies,
sobretot en dijous o cap de setmana. Hi ha
un cementiri pel que es pot caminar entre les
tombes i que és un lloc molt concurregut,
alegre –tot i que soni estrany- i molt
pacífic, per on una bona passejada és
molt agradable. Després d’ascendir-hi
a través durant uns 20 minuts, s’arriba
al Cafè de Pierre Loti, peseudònim
de l’escriptor francès Julian
Marie Viaud, un lloc molt romàntic on
es pot degustar un molt bon cafè turc
contemplant una magnífica vista de la
ciutat.
Si
encara et quda temps, quan baixis visita
el Museu Arqueològic, però ocupa
molt de temps i només el recomano en
visites que durin més de 3 dies. Una
altra cosa important és visitar un
Hamam, o bany turc. Un dels millors és
el del la Mezquita de Suleyman, mixte i a més
històric.
|
