Teniu present quan entreu a un país que el dret d’admissió és un que es guarden molt bé i que el fet de ser ciutadà europeu i demostrar-ho amb el DNI, passaport i visat en regla, no us dóna dret a creuar la frontera si no ho consideren oportú.

No ho dic perquè sí. En hem trobat passatgers que ens han explicat problemes que han tingut. Un passaport una mica gastat els pot fer sospitar; assegureu-vos que la foto està ben fixada i les dades plastificades.

No us volem posar el panorama molt negre. Els països comunitaris són de lliure circulació pero quan de sobte et trobes que d'Holanda a Alemanya la policia et demana el passaport, t'entren dubtes. També t'aflora un somriure quan a la frontera romana-búlgara el policia en veure la teva nacionalitat espanyola ja ni es mira els passaports i anomena l'Stoichkov i el FC Barcelona, i tu li segueixes el rotllo dient-li noms de futbolistes búlgars que han passat per la lliga espanyola. Això entre vàries anècdotes que m'he trobat en les fronteres. A vegades el lloc suposadament més conflictiu resulta no ser-ho i viceversa.
A continuació tens informació i recomanacions per què us resulti més senzill creuar la frontera, sobretot en països fora de la Comunitat Europea, dins la qual en principi no us trobareu amb controls.
Els visats es paguen en moneda forta, no local. Euros o Dòlars.

Que no us vegin papers com currículums que indiquin que busqueu feina al país.
Si no us deixen creuar l'aduana i creieu que la raó és vostra, espereu el canvi de torn.
No passeu equipatge de ningú ni paquets que us deixin, per molt que una persona us sembli de fiar i bon rotllo. I vigileu que ningú us introdueixi alguna cosa a les vostres maletes o bosses. No seria la primera ni l'última vegada que passa i ningú es creurà que no és vostre.
L'aduaner té dret a registrar el vostre equipatge tot i que passi poc sovint. Normalment només ho fan si aixeques sospites. Normalment només fan una ullada per damunt.